Belforts de Bèlgica i França

Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut. Els belforts eren el símbol de les llibertats dels ciutadans quan el tercer estament va començar a emancipar-se del poder feudal.^[1] Estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1999 i ampliat el 2005.^[2] El mot prové del fràncic berfrei que prové del mot alemany Bergfried, que conté les arrels bergen ('protegir') i frieden ('pau'), és a dir, una torre per a protegir la pau o talaia el que va anar evolucionant vers belfry en anglès o belfort en neerlandès. En alemany, el mot d'origen es va canviar en Belfried per belfort i Bergfried per a la talaia central d'un castell fortificat.

Infotaula edifici Belforts de Bèlgica i França
Belforts i campanars enumerats com a Patrimoni de la Humanitat
Dades
Tipus	Grup d'estructures o edificis
Cronologia
2005	extensió lloc Patrimoni de la Humanitat
Belfort	56
Localització geogràfica
Localització	Flandes Bèlgica Hainaut França
50° 38′ 07″ N, 3° 30′ 53″ E
Format per	56
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	2005
Identificador	943

Funció

Un belfort combinava quatre funcions: la de talaia, la de campanar, la de tresor i la d'arxiu. La combinació d'aquestes quatre funcions i la de símbol de llibertat envers el poders feudal i eclesiàstic diferencia un belfort o beffroi d'un campanar. La denominació italiana torre civica s'apropa al concepte. Les campanes i el carilló servien per a ritmar la vida: obertura i tancament de les portes de la ciutat, començament i fi del treball, alarma de foc o de guerra… És la raó perquè cada ciutat només en tenia un al costat de nombrosos campanars. Els primers belforts eren construccions de fusta, dels quals no en roman cap. Els edificis prestigiosos eren el símbol dels drets i llibertats de ciutat.

Arquitectura

És un element de l'arquitectura gòtica medieval als comtats de Flandes i Hainaut. Pot ser un edifici independent com el de Tournai o un conjunt amb l'ajuntament com a Comines, o amb un mercat cobert com el de Bruges o Ieper.

El 1999 els belforts de Bèlgica i els sis campanars assimilats es van llistar com a Patrimoni de la Humanitat. El 2005 la llista va eixamplar-se amb els belforts de França i de Gembloux.

• 
  Belfort amb llotja dels draps (Bruges)
• 
  Belfort independent (Tournai)
• 
  Belfort amb ajuntament (Comines)

Patrimoni de la Humanitat

Un conjunt de cinquanta-sis campanars, de tipus "beffroi", a Bèlgica i França han estat declarats per la Unesco com un lloc Patrimoni de la Humanitat, en reconeixement a la manifestació arquitectònica de l'emergent independència cívica del Flandes històric i les regions veïnes d'influències feudals i religioses, portant a un grau de democràcia local de gran significat en la història de la Humanitat. La Unesco va inscriure 32 torres en la seva llista de «Campanars de Flandes i Valònia» l'any 1999. L'any 2005, el campanar de Gembloux a la regió valona de Bèlgica i 23 campanars de les regions de Nord - Pas de Calais i Picardia a l'extrem nord de França van ser afegides a la llista que va ser rebatejada com a «Campanars de Bèlgica i França».^[3] Una destacada omissió és el campanar de l'Ajuntament de Brussel·les, doncs ja era part de la Grand Plau, lloc també Patrimoni de la Humanitat.^[4]

A part de campanars cívics, o edificis com els ajuntaments que bastant òbviament han prestat un servei similar, la llista inclou edificis religiosos que també van servir com a talaies o campanars d'alarma: la Catedral de La nostra Senyora a Anvers, la Torre de Sant Rumold a Malines i l'Església de Sant Lleonat a Zoutleeuw (les tres a Flandes, Bèlgica). Poques de les torres són exemptes.

Belforts

Bruges: canal i belfort

Comtat de Flandes

Aalst (be), Armentières (fr), Bailleul (fr), Bergues (fr), Brugge (be), Comines (fr), Dendermonde (be), Diksmuide (be), Douai (fr), Dunkerque (fr), Eeklo (be), Gant (be), Gravelines (fr), Ieper (be), Kortrijk (be), Lilla (fr), Loos (fr), Lo (be), Menen (be), Nieuwpoort (be), Oudenaarde (be), Roeselare (be), Sluis (nl), Tielt (be), Veurne (be).

Comtat d'Hainaut

Binche, Mons, Tournai.

Comtat de Namur

Charleroi (be) (actualment a la província d'Hainaut), Namur (be), Gembloux (be).

Artois

Aire-sur-la-Lys (fr), Arràs (fr), Béthune (fr), Hesdin (fr).

Picardia

Abbeville (fr), Amiens (fr), Boulogne-sur-Mer (fr), Calais (fr), Doullens (fr), Lucheux (fr), Rue (fr), Saint-Riquier (fr).

Principat de Lieja

Thuin (be)

Altres belforts

Cambrai (fr), Herentals (be), Mechelen (be), Sint-Truiden (be).

Campanars enumerats

Als belforts llistats com a Patrimoni de la Humanitat van afegir-se sis campanars d'esglésies de Bèlgica, que tenien la mateixa funció social de ritmar la vida. En estar integrats a un edifici religiós, no tenen pas la funció de símbol de les llibertats del tercer estament envers els poders eclesiàstic i feudal. Per això, aquests campanars no són belforts en el sentit propi del mot.

• el campanar de la catedral d'Anvers
• el campanar de l'església Sant Pere a Lovaina
• el campanar de la catedral de Mechelen
• el campanar de l'església Sant Germà de Tienen
• el campanar de la basílica de la Senyora de Tongeren,
• els campanars de l'església de Sant Leonard de Zoutleeuw

Campanars municipals de Bèlgica i França

L'ombreig té el següent significat:
Altres edificis civils	B	Ajuntaments	Catedrals i església

Campanars de Bèlgica i França

Imatge	n.º ID[5]	Nombre	Localització	Departament / província	País
	ID 943-001	Casa dels Consellers amb campanar	Aalst	Flandes Oriental	Bèlgica
	ID 943-002	Catedral de Nostra Senyora d'Anvers	Anvers	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-003	Ajuntament d' Anvers[6]	Anvers	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-004	Campanar conegut com Halletoren (Torre de la llotja)	Bruges	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-005	Ajuntament amb campanar	Dendermonde	Flandes Oriental	Bèlgica
	ID 943-006	Ajuntament amb campanar	Diksmuide	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-007	Ajuntament amb campanar	Eeklo	Flandes Oriental	Bèlgica
	ID 943-008	Campanar i Mammelokker[7]	Gant	Flandes Oriental	Bèlgica
	ID 943-009	Antic ajuntament i 'Laken'	Herentals	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-010	Llotja amb campanar	Ieper	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-011	Campanar conegut com Halletoren (Torre de la Sala)[8]	Kortrijk	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-012	Església de Sant Pere i torre	Lovaina	Brabant Flamenc	Bèlgica
	ID 943-013	Ajuntament amb campanar	Lier	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-014	Anterior Ajuntament amb campanar, actualment un hotel	Lo-Reninge (Lo)	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-015	Antigua llotja i campanar (part més antiga de l'actual Ajuntament de Malines[9]	Malines	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-016	Torre de San Rumold de la catedral[10]	Malines	Província d'Anvers	Bèlgica
	ID 943-017	Ajuntament amb campanar	Menen	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-018	Sala del Grà coneguda com Stadshalle (Sala del Mercat de la ciutat), am campanar	Nieuwpoort	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-019	Ajuntament amb campanar	Oudenaarde	Flandes Oriental	Bèlgica
	ID 943-020	Ajuntament amb campanar i Sala del Mercat de la ciutat	Roeselare	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-021	Ajuntament amb torre	Sint-Truiden	Limburg	Bèlgica
	ID 943-022	Campanar conegut com Hallentoren (Torre de las Sales) i Sala dels Consellers[11]	Tielt	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-023	Església de Sant Germà amb Stadstoren (Torre de la ciutat)	Tienen	Brabant Flamenc	Bèlgica
	ID 943-024	Basílica de Nostra Senyora amb Stadstoren (Torre ciutadana)	Tongeren	Limburg	Bèlgica
	ID 943-025	Landhuis ("casa de camp", anterior seu del vescomtat de Veurne-Ambacht) i campanar[12]	Veurne	Flandes Occidental	Bèlgica
	ID 943-026	Església de Sant Lleonat	Zoutleeuw	Brabant Flamenc	Bèlgica
	ID 943-027	Campanar de l'Ajuntament	Binche	Hainaut	Bèlgica
	ID 943-028	Campanar de l'Ajuntament	Charleroi	Hainaut	Bèlgica
	ID 943-029	Campanar de Mons	Mons	Hainaut	Bèlgica
	ID 943-030	Campanar de Namur	Namur	Província de Namur	Bèlgica
	ID 943-031	Campanar	Thuin	Hainaut	Bèlgica
	ID 943-032	Campanar de Tournai	Tournai	Hainaut	Bèlgica
	ID 943-033	Campanar de l'Ajuntament	Armentières	Nord	França
	ID 943-034	Campanar de l'Ajuntament	Bailleul	Nord	França
	ID 943-035	Campanar	Bergues	Nord	França
	ID 943-036	Campanar de l'església de Sant Martí	Cambrai	Nord	França
	ID 943-037	Campanar de l'Ajuntament	Comines	Nord	França
	ID 943-038	Campanar de l'Ajuntament	Douai	Nord	França
	ID 943-039	Campanar de l'església de Sant Eligi	Dunkerque	Nord	França
	ID 943-040	Beffroi de Dunkerque[13]	Dunkerque	Nord	França
	ID 943-041	Campanar	Gravelines	Nord	França
	ID 943-042	Campanar de l'Ajuntament	Lilla	Nord	França
	ID 943-043	Campanar de l'Ajuntament	Loos	Nord	França
	ID 943-044	Campanar de l'Ajuntament	Aire-sur-la-Lys	Pas de Calais	França
	ID 943-045	Campanar de l'Ajuntament	Arràs	Pas de Calais	França
	ID 943-046	Campanar de Béthune	Béthune	Pas de Calais	França
	ID 943-047	Campanar de l'Ajuntament	Boulogne-sur-Mer	Pas de Calais	França
	ID 943-048	Campanar de l'Ajuntament	Calais	Pas de Calais	França
	ID 943-049	Campanar de l'Ajuntament	Hesdin	Pas de Calais	França
	ID 943-050	Campanar d'Abbeville	Abbeville	Somme	França
	ID 943-051	Campanar	Amiens	Somme	França
	ID 943-052	Campanar de l'anterior Sala Municipal, actualment el centre d'informació turística	Doullens	Somme	França
	ID 943-053	Campanar	Lucheux	Somme	França
	ID 943-054	Campanar	Rue	Somme	França
	ID 943-055	Campanar	Saint-Riquier	Somme	França
	ID 943-056	Campanar	Gembloux	Província de Namur	Bèlgica

Referències

1. «Belforts de Bèlgica i França». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Belfries of Belgium and France (anglès), al web de la Unesco
3. «Belfries of Belgium and France» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 2 gener 2013].
4. «La Grand-Place, Brussels» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 2 gener 2013].
5. Els números ID es corresponen a l'orde a la llista completa de la Unesco ID 943/943bis,
6. Cita de la pàgina web de la UNESCO: «El Hôtel de Ville de Antwerpen (1564) és un excel·lent exemple de la transposició de principis renacentistes en el ressalte central amb registres que van disminuint progressivament flanquejats per obeliscs i motllures i rematades amb un gablet, reiterant el tema del campanar central».
7. El nom Mammelokker es refereix a la història de un presoner].
8. El campanar és conegut com Halletoren, encara que la Sala que li donava nom ja no existeix.
9. La UNESCO afirma, inadequadament en francès: ID 943-015 Ancienne Halle avec Beffroi ; en l'idioma original és Oude [o: Voormalige] Halle met Belfort.
10. La UNESCO afirma, inadequadament en francès: ID 943-016 Tour de Saint-Rombaut ; en el idioma original és Sint-Romboutstoren que és la torre principal de la catedral, en el passat també s'usava com talaia contra el foc.
11. Tot i que el campanar és conegut com Hallentoren o Torre de les Sales, en plural, de las dos ales adjacents i sales, només en queda una.
12. El Landhuis del centre de la ciutat (literalment: 'casa de camp') fou la seu del kasselrij o burggraafschap (vescomtat de Veurne-Ambacht], servint al camp; aquí en oposició a la veïna Stadhuis (literalment: 'casa de la ciuat' encara que referint-se al Ajuntament) servint a la ciutat.
13. UNESCO afirma: ID 943-040 Beffroi de l'Hôtel de Ville, ID 943-039 Beffroi de l'église Saint-Eloi – per saber-ne més: Monuments a Dunkirk Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.