Bernardí Martorell i Puig

arquitecte català From Wikipedia, the free encyclopedia

Bernardí Martorell i Puig
Remove ads

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer al Passatge Bernardí Martorell l'any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, a part de la del seu besoncle. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.[2]

Thumb
Església de Sant Agustí
Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Les seves obres més destacades són l'Església de Sant Agustí, a Sabadell, el Cementiri d'Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre d'altres, en l'àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a sant Feliu de Guíxols (1911), entre d'altres.

La seva vida està molt vinculada a la del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, amb qui tenia relació de parentesc i gràcies a qui va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, càrrec que li va permetre tenir projectes de gran envergadura des de ben jove i donar-se a conèixer a nivell professional. Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà el projecte de reforma de l'església de Puig-reig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928), que no es varen poder dur a terme.

Va morir durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1937.

Remove ads

Obres principals




Barcelona

Més informació Any, Nom ...

Cambrils

Més informació Any, Nom ...

Tarragona

Més informació Any, Nom ...
Remove ads

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads