Betacoronavirus
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Betacoronavirus (β-CoVs o Beta-CoVs), també coneguts com a coronavirus del grup 2, constitueixen un dels quatre gèneres de coronavirus de la subfamília Orthocoronavirinae (coronavirus), dins de la família Coronaviridae, de l'ordre Nidovirales. Es tracta de virus d'ARN monocatenari de sentit positiu, embolcallat i d'origen zoonòtic.[1] Cada gènere de coronavirus inclou diversos llinatges virals; en concret, els betacoronavirus n'engloben quatre.
Taxonomia | |
---|---|
Regne | Orthornavirae |
Fílum | Pisuviricota |
Classe | Pisoniviricetes |
Ordre | Nidovirales |
Família | Coronaviridae |
Subfamília | Orthocoronavirinae |
Gènere | Betacoronavirus |
Tipus taxonòmic | Murine coronavirus |
Els Betacoronavirus més rellevants clínicament per als humans són el OC43 i HKU1 del llinatge A, SARS-CoV i SARS-CoV-2 del llinatge B, i MERS-CoV del llinatge C.[2] El MERS-CoV és el primer betacoronavirus de llinatge C amb capacitat infectiva sobre humans de la qual es té constància.[3][4]
Els gèneres Alphacoronavirus i Betacoronavirus provenen del patrimoni genètic dels ratpenats.[5][6][7]