Bevil Rudd
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bevil Rudd (Kimberley, 5 d'octubre de 1894 - Kimberley, 2 de febrer de 1948) va ser un atleta sud-africà que va competir durant la dècada de 1920. Especialista en els 400 metres, en el seu palmarès destaquen tres medalles olímpiques.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 octubre 1894 Kimberley (Sud-àfrica) |
Mort | 2 febrer 1948 (53 anys) Kimberley (Sud-àfrica) |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Oxford St. Andrew's College (en) Trinity College, Oxford |
Alçada | 180 cm |
Activitat | |
Ocupació | velocista, atleta, periodista |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Esport | atletisme |
Disciplina esportiva | 400 metres llisos |
Participà en | |
1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 |
Premis
| |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Jocs Olímpics | |||
Competint per Sud-àfrica | |||
Atletisme | |||
Or | Anvers 1920 | 400 metres | |
Plata | Anvers 1920 | 4x400 metres relleus | |
Bronze | Anvers 1920 | 800 metres |
Rudd era net de Charles Rudd, fundador de l'empresa minera de diamants De Beers. Estudià al St. Andrew's College, de Grahamstown,[1] on va destacar com a estudiant i atleta, motiu pel qual li fou concedida una beca per a la Universitat d'Oxford. Rudd va lluitar durant la Primera Guerra Mundial, i fou guardonat amb la Creu Militar per la valentia mostrada.[2]
El 1920 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on disputà tres proves del programa d'atletisme. En els 400 metres guanyà la medalla d'or; en els 4x400 metres relleus la de plata, fent equip amb Henning Dafel, Clarence Oldfield i Jack Oosterlaak i ens els 800 metres la de bronze.[3] A banda d'aquests èxits destaquen el campionat britànic de les 440 i 880 iardes de 1920, cosa que li serví per ser reconegut com a millor atleta de l'any de la Gran Bretanya. El 1921 va establir un nou rècord del món de les 440 iardes.
En finalitzar els seus estudis a Anglaterra va tornar a Sud-àfrica, on treballà com a periodista esportiu. El 1930 passà a exercir d'editor del Daily Telegraph', càrrec que va ocupar fins després de la Segona Guerra Mundial.[3]