From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia ; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2010 sumava amb 156.100 batejats sobre 157.900 habitants. Actualment està dirigida pel bisbe Giuseppe Piemontese, O.F.M.Conv.
Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Úmbria | |||||
Parròquies | 82 | ||||
Població humana | |||||
Població | 167.000 (2017) (191,73 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 871 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle ii (Terni) segle iv (Narni) segle v (Amelia) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
Patrocini | Sant Valentí Sant Juvenal Santa Fermina | ||||
Catedral | Santa Maria Assunta , San Giovenale Santa Firmina (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Giuseppe Piemontese, O.F.M.Conv. | ||||
Lloc web | www.diocesi.terni.it |
La diòcesi comprèn part de la província de Terni, així com una petita part de la província de Rieti.
La seu episcopal és la ciutat de Terni, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta A Narni hi ha la cocatedral de San Giovenale, mentre que a Amelia es troba la cocatedral de Santa Firmina.
El territori està dividit en 82 parròquies, agrupades en 7 vicaries.
La diòcesi actual és fruit de la plena unió de tres antigues diòcesis umbreses, que de sempre havien estat immediatament subjectes a la Santa Seu, privilegi que la diòcesi conserva encara avui.
Segons la tradició, la fe cristiana va ser predicada a Terni per Sant Brizio, enviat a Úmbria per l'apòstol sant Pere. De fet, com afirma l'historiador Pompeo d'Angelis, els començaments del cristianisme ternà estan embolicats per la boira del temps i la falta de documents, tot i que l'hagiografia narra un fabulós camí, ple de màrtirs i bisbes heroics.[1]
La diòcesi de Terni hauria estat erigida durant el segle ii i la seva fundació està lligada a dues figures llegendàries: sant Pellegrino, decapitat segons Baronio el 16 de maig de 142, i sant Antimo, traslladat a l'església de Spoleto el 165. Als orígens de l'Església ternana han posar-se la controvertida figura del bisbe Valentí de Terni, que va viure al segle iii.[2]
Entre els bisbes posteriors informats als catàlegs de Terni en els sis primers segles de l'era cristiana, segons Lanzoni són històricament fiable els següents: Praetextatus, esmentat en 465; Constantí al 487; Feliç, en 501 i 502 ; i un Homobono d'edat incerta.
A mitjans del segle vi, i per prop d'un segle, la diòcesi de Terni, es va mantenir sense bisbe, unint-se a la de Narni. El 653 la sèrie episcopal de Terni continua amb els bisbes Constantine i Trasmondo; aquest últim era un duc longobard de Spoleto, que va cedir la ciutat al rei Luitprand, que s'havia rebel·lat, i de la qual havia estat derrotat; més tard va ser consagrat bisbe de Terni, a proposta del mateix Luitprand, que va voler d'aquesta manera amistançar-se amb un antic rival. A la mort de Trasmondo el 760, la seu de Terni va viure una llarga vacança i va fer que la diòcesi fos suprimida fins al 1218; el seu territori estava sota la jurisdicció del bisbe de Spoleto i des del punt de vista administratiu depenia del ducat de Spoleto.
Cap al final del segle xii la ciutat de Terni, emancipada del duc de Spoleto des de feia temps, entra en l'òrbita dels Estats Pontificis i sol·licità expressament al Papa a tenir el seu propi bisbe, arran del que havia passat a Viterbo. Les instàncies dels habitants de Terni, malgrat l'oposició del bisbe Benet de Spoleto, van trobar una resposta definitiva en la butlla Venerabili fratri[3] del Papa Honori III del 13 de gener de 1218, per la qual el Papa va restaurar la diòcesi de Terni; butlles posteriors del Pontífex nomenaren nou bisbe, Rainerio, ex prior del capítol de canonges de la catedral de Terni, i restaurà l'antic territori diocesà.
La diòcesi de Narni es remunta al segle iv i la seva fundació està lligada a la figura del primer bisbe de sant Juvenal, qui, segons una biografia llegendària escrita després del segle vii, va ser consagrat bisbe el 359 i va morir el 7 d'agost de 376.
Els bisbes posteriors recordats pels catàlegs de l'església local, els únics que Lanzoni creu històricament fiable són: Pancraç, que va morir el 5 d'octubre de 444; Cassius, que va morir el 29 o 30 de juny de 558; Giovanni el seu successor, esmentat en 560; Preietto o Preiettizio, esmentat en 591; i Constantí, conegut en el 595 i el 598, i que, segons una carta de Gregori el Gran, va ser nomenat visitador de la diòcesi de Terni, en aquella època unida a Narni.
Al segle viii l'antiga diòcesi d'Otricoli (ara seu titular) va ser abolit i el seu territori va ser incorporat a la diòcesi de Narni. Potser també Carsulae va ser bisbat fins al segle vii, però no hi ha informació definitiva.
Entre les figures més prominents de l'Església de Narni de finals del primer mil·lenni es troba la de Giovanni Crescenzi, net de Marozia, bisbe entre el 960 i el 962, a continuació, bibliotecari de la Santa Seu, i finalment, Papa amb el nom de Joan XIII.
En 1287 el bisbe Orlando va consagrar la catedral de Narni.
El seminari diocesà de Narni va ser establert pel bisbe Raimondo Castelli, durant la segona meitat del segle xvii.
La diòcesi d'Amelia va ser erigida al segle v. El primer bisbe reportat al catàleg amerés és Stefano, esmentat al voltant del 420, l'existència del qual "no està recolzada per cap prova" (Lanzoni). En primer bisbe documentat és Ilario, present al sínode romà de 465.
La sèrie dels bisbes és incompleta, especialment per als segles X i xi.
Durant l'episcopat del bisbe Pasquale (segona meitat del segle ix) s'atribueix el descobriment de les relíquies de santa Fermina, patrona de la diòcesi.
El bisbe Gaudencio Poli († 1679) va ser el responsable de la reconstrucció de la catedral diocesana; la construcció original, que datava del segle ix, va ser reconstruïda en el segle xiii i destruïda per un incendi en 1629.
El 8 de desembre de 1788 el bisbe Carlo Fabi va instituir el seminari. Durant el període napoleònic, per la seva oposició a les tropes franceses, va ser transportat en cadenes a Roma, on va morir a la presó en 1798.
El 30 de juny de 1942 el monestir de Sant Magne d'Amelia que havia estat fins llavors subjecte a l'abadia territorial de Sant Pau Extramurs va ser incorporat a la diòcesi d'Amelia, en virtut del decret In civitate Amerina de la Congregació Consistorial.
Les diòcesis de Terni i Narni es va fusionar amb una butlla del Papa Pius X el 12 d'abril de 1907.
Des de 1966 Amelia no tenia bisbe i la diòcesi va ser donada en administració als bisbes de Terni i Narni.
El 14 de setembre de 1983 les diòcesi de Terni, Narni i Amelia es fusionaren aeque principaliter amb la butlla Quoniam ipsum del Papa Joan Pau II.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seus es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova diòcesi va assumir el seu actual nom.
A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 156.100 batejats sobre una població de 157.900 persones, equivalent al 98,9% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 104.700 | 105.000 | 99,7 | 106 | 55 | 51 | 987 | 47 | 269 | 61 | |
1970 | 132.500 | 133.800 | 99,0 | 110 | 43 | 67 | 1.204 | 75 | 65 | ||
1980 | 142.900 | 144.100 | 99,2 | 92 | 52 | 40 | 1.553 | 2 | 47 | 150 | 68 |
1959 | 25.000 | 25.000 | 100,0 | 43 | 27 | 16 | 581 | 30 | 104 | 20 | |
1970 | ? | 19.700 | ? | 34 | 22 | 12 | ? | 16 | 88 | 20 | |
1980 | 19.890 | 19.963 | 99,6 | 30 | 20 | 10 | 663 | 10 | 53 | 21 | |
1990 | 161.400 | 163.423 | 98,8 | 125 | 78 | 47 | 1.291 | 7 | 54 | 134 | 81 |
1999 | 160.000 | 163.000 | 98,2 | 138 | 94 | 44 | 1.159 | 11 | 46 | 153 | 81 |
2000 | 160.000 | 163.000 | 98,2 | 138 | 94 | 44 | 1.159 | 11 | 46 | 153 | 81 |
2001 | 162.000 | 163.400 | 99,1 | 130 | 81 | 49 | 1.246 | 17 | 50 | 159 | 81 |
2002 | 162.000 | 163.400 | 99,1 | 137 | 95 | 42 | 1.182 | 17 | 42 | 159 | 81 |
2003 | 162.000 | 163.400 | 99,1 | 130 | 85 | 45 | 1.246 | 18 | 46 | 121 | 81 |
2004 | 162.000 | 163.400 | 99,1 | 139 | 93 | 46 | 1.165 | 27 | 47 | 103 | 81 |
2010 | 156.100 | 157.900 | 98,9 | 140 | 96 | 44 | 1.115 | 24 | 46 | 95 | 82 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.