Blasquisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del segle xix, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall. El moviment naix a la Ciutat de València, i cap a la dècada del 1890 seria influent a província de València però no en les províncies de Castelló i Alacant,[1] on hi apareixen moviments polítics paral·lels,[2] i forces polítiques diferents.[3][4][5] A principis de segle, Blasco es retira de la política,[1][6] i el 1903 el moviment pateix l'escissió del sorianisme, amb qui tindria nombrosos enfrontaments,[1][7] alguns d'ells armats.[8]
Treball escolar del 1933, amb un dibuix de Blasco Ibáñez, inspirat en el logotip del Partit d'Unió Republicana Autonomista. | |
Epònim | Vicent Blasco Ibáñez |
---|---|
Dades | |
Tipus | ideologia política moviment polític |
El 1908 es funda el PURA, dirigit per Félix Azzati i que seria una influent força republicana,[8] però també patiria daltabaixos.[1] Amb la mort d'Azzati i la proclamació de la Segona República, el partit tindrà una nova espenta,[1] però es vorà esguitat per l'escàndol de l'estraperlo, i perdrà influència, alhora que pateix escissions com Esquerra Valenciana.[8] Es considera que el moviment desapareix amb la Guerra Civil Espanyola,[9] integrant-se molts dels seus membres en Esquerra Valenciana.[10]