1903

1903

Tipus	any civil i any comú que comença en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1903 (mcmiii)
Islàmic	1321 – 1322
Xinès	4599 – 4600
Hebreu	5663 – 5664
Calendaris hindús	1958 – 1959 (Vikram Samvat) 1825 – 1826 (Shaka Samvat) 5004 – 5005 (Kali Yuga)
Persa	1281 – 1282
Armeni	1352
Rúnic	2153
Ab urbe condita	2656
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930
Anys
1900 1901 1902 - 1903 - 1904 1905 1906

Esdeveniments

Països Catalans

• 3 de març, Barri de Gràcia (Barcelona): Es funda el Cercle Catòlic de Gràcia, una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona).^[1]
• Primer Congrés Universitari Català.^[2]
• Fundació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.
• Fundació del CE Sabadell.

Resta del món

• 23 de març, Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Els Germans Wright sol·liciten la patent del primer avió que aconseguirà volar.
• 26 d'abril, Madrid: Es funda l'Atlètic de Madrid.
• 17 de desembre, platja de Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Els germans Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avió de la història, propulsat per una catapulta.^[3]
• S'estrena la pel·lícula Mary Jane's Mishap.
• Simberg pinta L'àngel ferit

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Henri Becquerel Pierre Curie Marie Curie[4]
Química	Savante Arrhenius
Medicina o Fisiologia	Niels Ryberg Finsen
Literatura	Bjørnstjerne Bjørnson
Pau	William Randal Cremer

Naixements

Països Catalans

• 2 d'abril - el Pinell de Brai: Virgínia Amposta Amposta, sindicalista i mestra catalana (m. 1939).
• 19 de maig - Barcelona: Josefina Tàpias i Martínez, actriu catalana de teatre i de cinema (m. 1988).^[5]
• 29 de maig - Valènciaː María Labrandero, escultora valenciana de l'avantguarda valenciana dels anys trenta (m. 1985).^[6]
• 3 de juliol - Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana (m. 1972).^[7]
• 4 de juliol - Bétera, el Camp de Túria: Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (m. 1987).
• 13 de juliol - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).
• 16 de juliol - Banyoles: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (m.1959).^[8]
• 17 de juliol - València: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (m. 1984).^[9]
• 9 de setembre - València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (m. 1973).^[10]
• 20 de setembre - l'Armentera, l'Empordà: Alexandre Deulofeu, polític i filòsof de la història català.
• 2 d'octubre - Cambrils: María Mullerat i Bassedas, mestra pionera en l'educació de nens i nenes amb discapacitat (m. 1996).^[11]
• 10 d'octubre - Ciutadella, Menorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
• 15 d'octubre - Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
• 16 d'octubre, París: Cécile de Brunhoff, creadora del personatge de Babar (m. 2003).^[12]
• 24 d'octubre, París: Charlotte Perriand, arquitecta i dissenyadora francesa (m.1999).^[13]
• 9 de novembre - Vinaròs, Baix Maestrat: Francesc Almela i Vives, escriptor i historiador valencià (m. 1967).
• 11 de novembre - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (m. 1981).^[14]
• 18 de novembre - Barcelonaː Emília Palau Montolio, pianista catalana (m. 1980).^[15]
• 30 de novembre - Sarroca de Bellera, Pallars Jussà: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.

Resta del món

• 10 de gener, Wakefield, Yorkshire: Barbara Hepworth, escultora britànica (m. 1975).^[16]
• 11 de gener, Pietermaritzburg, Sud-àfrica: Alan Paton, pedagog, polític i escriptor, així com activista anti-apartheid (m. 1988).
• 27 de gener, Northcote, Victòria, Austràlia: John Carew Eccles, neurofisiòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1963 (m. 1997).
• 28 de gener, Reisicht, Alemanya: Lotte Beese, arquitecta i urbanista de la Bauhaus.^[17]
• 6 de febrer, Chillán, Xile: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (m. 1991).
• 8 de febrer, Sagua la Grande, Villa Clara, Cuba: Antonio Abad Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, cantant cubà (segons altres fonts el 17 o el 19 de gener de 1904, m. 1977).
• 11 de febrer, Kíev, Ucraïna: Irène Némirovsky, escriptora jueva ucraïnesa en llengua francesa (m. 1942).
• 13 de febrer, Lieja, Valònia, Bèlgica: Georges Simenon, escriptor en llengua francesa belga (m. 1942).^[18]
• 17 de febrer, Pèrsia: Sadik Hidayat, escriptor iranià.
• 21 de febrer:
  • Neuilly-sur-Seine, França: Anaïs Nin, escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa (m. 1977).^[19]
  • Le Havre (França): Raymond Queneau, poeta francès (m. 1976)^[18]
• 26 de febrer, Imperia, Ligúria, Itàlia: Giulio Natta, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (m. 1979).
• 4 de març, Santoña, Cantàbria, Espanya: Luis Carrero Blanco, almirall i president del govern d'Espanya (m. 1973).
• 12 d'abril, La Haia, Països Baixos: Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (m. 1994).^[20]
• 21 d'abril, Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (m.1995).^[21]
• 24 d'abril, Madrid, Espanya: José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol (m. 1936).
• 25 d'abril, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus (m. 1987).^[22]
• 3 de maig:
  • Tacoma, Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor estatunidenc (m. 1977).^[23]
  • Providence (Rhode Island), EUA, 27 de gener de 1947, Beirut, Líban: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
• 15 de maig, Dresden: Maria Reiche, matemàtica i arqueòloga alemanya, investigadora de les línies de Nazca al Perú (m. 1998).^[24]
• 2 de juny, París: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (m. 1972).^[25]
• 6 de juny, Tbilisi, Geòrgia: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (m. 1978).
• 8 de juny, Brussel·les, Bèlgica: Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (m. 1987).^[26]
• 18 de juny, Filadèlfia, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca. (m. 1965)^[27]
• 19 de juny, Nova York, Mary Callery, artista i col·leccionista estatunidenca (m. 1977).^[28]
• 25 de juny, Motihari, Bihar, l'Índia: Eric Arthur Blair, conegut com a George Orwell i com a John Freeman, escriptor en anglès (m. 1950).^[29]
• 1 de juliol, Estuari del Tàmesi: Amy Johnson, pilot anglesa, pionera de l'aviació i primera dona a volar sola (m. 1941).^[30]
• 2 de juliol:
  • Sandringham, Anglaterra: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (m. 1991).
  • Londres: Alec Douglas-Home, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1963-1964) (m. 1995).
  • New Brighton, Regne Unit: Walter Bryan Emery, egiptòleg anglès (m. 1971).^[31]
• 6 de juliol, Linköping, Suècia: Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982).^[32]
• 10 de juliol, Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès (m. 1969).
• 11 de juliol, Nàpols: Ebe Stignani, gran mezzosoprano de la seva època a Itàlia (m.1974).^[33]
• 28 de juliol, Buenos Aires: Silvina Ocampo, escriptora argentina. (m. 1993).^[34]
• 3 d'agost, Monastir (Tunisia) Habib ibn Alí Burguiba, polític tunisià. Primer President de la Republica Tunisiana (m. 2000).^[35]
• 10 d'agost, Villafranca, Navarra: Julia Álvarez Resano, mestra, advocada i política socialista navarresa (m. 1948).^[36]
• 24 d'agost:
  • Logronyo, Espanya: Perico Escobal, futbolista exiliat pel franquisme als Estats Units.
  • Londres (Anglaterra): Graham Sutherland, Pintor, artista gràfic i dissenyador anglès (m. 1980).^[37]
• 11 de setembre, Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, Theodor Adorno filòsof, musicòleg i sociòleg alemany,(m. 1969).^[38]
• 13 de setembre, Saint-Mandé, París: Claudette Colbert, actriu teatral i cinematogràfica nord-americana (m. 1996).^[39]
• 15 de setembre, Modigliana, Emília-Romanya: Pia Tassinari, soprano italiana (m. 1995).^[40]  
• 20 de setembre, Racibórz: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil de la Bauhaus (m. 2000).^[41]
• 25 de setembre, Dvinsk, Imperi Rus, actualment Daugavpils, Letònia: Mark Rothko, pintor i teòric de l'art. (m. 1970).^[42]
• 30 de setembre, Glen Dale, Virgínia de l'Oest: Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca.^[43]
• 1 d'octubre (segons el calendari julià, 18 de setembre), Kíiv, Imperi Rus: Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989).^[44]
• 22 d'octubre, Wahoo (Nebraska), EUA: George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (m. 1989).
• 28 d'octubre, Londres (Anglaterra): Evelyn Waugh, escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge.(m. 1966).^[45]
• 1 de novembre, Saint-Germain-de-Joux, França: Jean Tardieu, poeta i dramaturg francès (m. 1995).
• 7 de novembre, Viena, Imperi Austrohongarès: Konrad Lorenz, etòleg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1989).
• 21 de novembre, Akita: Itō Einosuke, escriptor japonès.
• 27 de novembre, Oslo, Noruega: Lars Onsager, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1968 (m. 1976).
• 30 de novembre, París: Claude Arrieu, prolífica compositora francesa (m. 1990).^[46]
• 12 de desembre, Tòquio (Japó): Yasujirō Ozu (小津安二郎) director de cinema japonés (m. 1963).^[47]
• 16 de desembre, Ridgewood, NJ: Elizabeth Hawes, dissenyadora nord-americana.^[48]
• 19 de desembre, Bradford, Massachusetts, EUA: George Davis Snell, genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 1996).
• 22 de desembre, Bloomsburg, Pennsilvània, EUA: Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1983).

Necrològiques

Països Catalans

• 6 de febrer - Olot (Garrotxa): Marià Vayreda, escriptor i pintor (n. 1853).
• 28 de febrer - Madrid: Laureà Figuerola i Ballester, economista i polític català.
• 27 d'abril - Mataró, província de Barcelona: Terenci Thos i Codina, escriptor (n. 1841).^[49]

Resta del món

• 29 de gener - París: Augusta Holmès, compositora francesa (n. 1847).^[50]
• 19 de febrer - Gorizia: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
• 28 de febrer - Nova Jersey: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (n. 1843).^[51]
• 11 d'abril - Lucca, (Itàlia): Gemma Galgani, jove mística venerada com a santa per l'Església catòlica. (n. 1878).^[52]
• 17 de maig, Bolonya: Luigi Bombicci, mineralogista
• 20 de juliol - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma (n. 1810).^[53]
• 21 de juliol - Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
• 22 d'agost - Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Robert Gascoyne-Cecil, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n.1830).
• 27 d'agost, Tòquio: Kusumoto Ine, primera metgessa de medicina occidental al Japó (n. 1827).^[54]
• 7 d'octubre - Bonn, Imperi Alemany: Rudolf Lipschitz, matemàtic alemany (n. 1832).
• 1 de novembre - Berlín, Imperi Alemany: Theodor Mommsen, Premi Nobel de Literatura 1902 (n.1817).
• 13 de novembre - París: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (n. 1830).^[55]
• 25 de novembre - Sukarrieta, Biscaia, País Basc: Sabino Arana, pare del nacionalisme basc.
• Orleans, França: Anatole Loquin, musicògraf i compositor francès.
• Theodor Schmid - musicòleg alemany de la Companyia de Jesús