Borja de Riquer i Permanyer
historiador català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX. Fill del filòleg Martí de Riquer i Morera i de Maria Isabel Permanyer i Cintrón, de Riquer obtingué la llicenciatura a la Universitat de Barcelona l'any 1968. El 1969 va entrar a treballar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d'història contemporània. Durant la seva joventut va militar a Bandera Roja i el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[1][2]
Borja de Riquer, el 2001 al Museu d'Història de Catalunya | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1945 (78/79 anys)
Barcelona |
President Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona | |
2018 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Jordi Nadal i Oller |
Activitat | |
Ocupació | historiador, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
Membre de | |
Interessat en | Catalanisme |
Obra | |
Estudiant doctoral | Montserrat Comas i Güell, Maria Gemma Rubí Casals, Carme Molinero i Ruiz, Pere Ysàs i Josep Lluís Martín i Berbois |
Família | |
Pare | Martí de Riquer i Morera |
Germans | Isabel de Riquer i Permanyer |
Premis
|
El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[3]
El novembre del 2018 fou elegit president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, substituint en el càrrec a Pere Molas i Ribalta que ho havia estat des de l'any 2006.[4]