Martí de Riquer i Morera
comte, escriptor i filòleg català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013),[1] comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català. Fou membre de la Real Academia Española des del 1965, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1963-1996), membre de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, del Centre de Cultura Valenciana i de la Hispanic Society of America, entre altres institucions estrangeres. Fou un dels membres fundadors de la Société Rencesvals, societat d'estudiosos de l'èpica. Així mateix, fou catedràtic emèrit de Literatura Romànica de la Universitat de Barcelona.
Estudiós de la literatura en llengua romanç tant en occità com en castellà i català, fou una de les autoritats més reconegudes en l'àmbit filològic, tant als Països Catalans, com a Espanya i Europa.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per la seva obra Aproximació al Tirant lo Blanc; el 1992 amb la Creu de Sant Jordi; el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials; el 1999 amb el Premi Lletra d'Or per Quinze generacions d'una família catalana; el 2000 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; i el 2005 Joan Carles I li concedí la Grandesa d'Espanya. Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lieja i La Sapienza de Roma (1990).