Ur (bòvid)
espècie de bòvid desapareguda que habitava l'Àsia, Europa i el nord de l'Àfrica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ur (Bos primigenius)[1] és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern. Amb una alçada de les espatlles de fins a 180 cm en mascles i 155 cm en femelles, era un dels herbívors més grans de l'Holocè; tenia unes grans banyes allargades i amples que arribaven als 80 cm de llarg.
Bos primigenius | |
---|---|
Dades | |
Alçada | 1,9 m |
Pes | 1.500 kg |
Estat de conservació | |
Extint (1627) | |
UICN | 136721 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Bos |
Espècie | Bos primigenius Bojanus, 1827 |
Distribució | |
Mida | |
Els urs formaven part de la megafauna del Plistocè. Probablement va evolucionar a Àsia i va emigrar cap a l'oest i el nord durant els períodes interglacials càlids.
Els fòssils d'ur més antics trobats a l'Índia i al nord d'Àfrica daten del Plistocè mitjà, i a Europa de l'interglacial Holstein. Tal com indiquen les restes fòssils del nord d'Europa, va arribar a Dinamarca i al sud de Suècia durant l'Holocè. Els urs van disminuir durant l'Holocè final a causa de la pèrdua d'hàbitat i la caça, i es van extingir quan l'últim individu va morir el 1627 al bosc de Jaktorów, Polònia.
L'ur està representat en pintures rupestres del paleolític, petroglifs neolítics, relleus de l'Antic Egipte i figuretes de l'edat del bronze. Simbolitzava el poder, la potència sexual i la proesa en les religions de l'antic Pròxim Orient. Les seves banyes s'utilitzaven en exvots, com a trofeus, i banyes per beure.
Durant la revolució neolítica es van produir dos esdeveniments de domesticació dels urs. Un va donar lloc al bou domèstic (Bos taurus) al Creixent Fèrtil del Pròxim Orient, que va ser introduït a Europa a través dels Balcans i la costa de la mar Mediterrània. La hibridació entre ur i bou domèstic primerenc es va produir durant l'Holocè primerenc. La domesticació dels urs indis va donar lloc al zebú (Bos indicus) que es va hibridar amb els primers bous al Pròxim Orient fa uns 4.000 anys. Algunes races de bous modernes presenten característiques que recorden els urs, com ara el color fosc i la franja clara al llarg del llom dels bous, el color més clar de les vaques o una forma de banya semblant a la d'un ur.