Béla Bartók (hongarès: Bartók Béla) (Sânnicolau Mare, 25 de març de 1881 - Nova York, 26 de setembre de 1945) (IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del segle xx. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Béla Bartók |
Nom original | (hu) Bartók Béla |
---|
|
Naixement | 25 març 1881 Sânnicolau Mare (Imperi austrohongarès)
|
---|
Mort | 26 setembre 1945 (64 anys) Nova York |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia ) |
---|
Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 60/1-főút-9/12 (1988–) Cementiri de Ferncliff (1945–1988) |
---|
|
|
|
|
|
Religió | Unitarisme |
---|
Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (1899–1903) Gymnasium Grösslingová (en) |
---|
|
Camp de treball | Música, música tradicional, musicologia i etnomusicologia |
---|
Ocupació | compositor, etnomusicòleg, professor d'universitat, recol·lector de la música popular, músic, pedagog musical, coreògraf, musicòleg, pianista clàssic, pianista |
---|
Ocupador | Acadèmia de Música Franz Liszt Nyugat |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Òpera i música clàssica |
---|
Professors | László Erkel (en) , István Thomán i Hans von Koessler |
---|
Alumnes | Joseph Kosma, Fritz Reiner, Sándor Veress, Giörgy Sandor, Alice Carrard, Ilona Vincze-Kraus (en) i Imre Balabán (en) |
---|
Instrument | Piano |
---|
Artistes relacionats | Zoltán Kodály |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Márta Ziegler (en) (1909–1923) Ditta Pásztory-Bartók (1923–1945) |
---|
Fills | Péter Bartók ( Ditta Pásztory-Bartók) Béla Bartók ( ) |
---|
Pares | Béla Bartók (en) i Paula Voit |
---|
Parents | Ervin Voit (cosí) |
---|
Premis |
|
Lloc web | bartok.hu |
---|
|
Tanca
Al març de 1927, va visitar Barcelona i va interpretar la Rapsòdia per a piano Sz.26 amb l'Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu.[2] Durant la mateixa estada, va assistir a un concert de la Cobla Barcelona al Palau de la Música Catalana. Segons el crític Joan Llongueras, «l'interessaren molt les sardanes, sobretot, la frescor, espontaneïtat i vida de la nostra música [...] volgué conèixer el mecanisme de les tenores i les tiples, i sol·licità dades de la composició de la cobla i extensió i característiques de cada instrument».[2]