Canigó (poema)
poema de Jacint Verdaguer / From Wikipedia, the free encyclopedia
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l'època carolíngia.[1]
Aquest article tracta sobre el poema Canigó. Vegeu-ne altres significats a «Canigó (desambiguació)». |
Dades ràpides Tipus, Fitxa ...
Coberta de l'edició de l'any 1901 | |
Tipus | poema |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
Llengua | català |
Publicació | Barcelona , Espanya, 1886 |
Dades i xifres | |
Gènere | èpica |
Nombre de pàgines | 205 |
Tanca
Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics,[2] conté una descripció geogràfica del Pirineu català, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric de Bernat Tallaferro.[3]