Cardiomegàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cardiomegàlia és un engrandiment anormal del cor. Es tracta d'un signe que apareix en persones amb insuficiència cardíaca sistòlica crònica o alguna forma de miocardiopatia,[1] especialment en les de tipus dilatat[2] o hipertròfic.[3]
Cardiomegàlia en una radiografia de tòrax, i mostrant un Marcapassos | |
Tipus | cardiopatia |
---|---|
Especialitat | cardiologia |
Clínica | |
Exàmens | Cribratge de miocardiopatia hipertròfica |
Patogènia | |
Causat per | miocardiopatia dilatada i miocardiopatia hipertròfica |
Classificació | |
CIM-11 | BC45 |
CIM-10 | I51.7 |
CIM-9 | 429.3 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 30769 |
MeSH | D006332 |
UMLS CUI | C0018800 |
Es presenta en diferents tipus de cardiopaties congènites: defecte del septe auricular,[4] defecte del septe ventricular,[5] defecte del septe auriculoventricular,[6] ductus arteriosus persistent,[7] tetralogia de Fallot,[8] agènesi pericardíaca,[9] anomalia d'Ebstein[10] o transposició dels grans vasos.[11]
Altres defectes congènits no cardíacs i poc freqüents, com les comunicacions pericardi-peritonials, són causa de cardiomegàlia.[12]
També pot ser ocasionada per anomalies valvulars cardíaques: estenosi aòrtica,[13] insuficiència mitral, insuficiència tricuspídea[14] o insuficiència aòrtica.[15] Es veu eventualment com a conseqüència d'aneurismes ventriculars, inclús calcificats, postinfàrtics.[16]
La miocarditis (en un grau molt divers, segons sigui la seva etiologia) és una causa molt freqüent de cardiomegàlia.[17] Les miocarditis víriques són la principal causa de cardiomegàlia neonatal adquirida de tipus dilatat.[18]
Sovint, s'observen cardiomegàlies en un ampli grup de malalties sistèmiques: síndrome de Marfan,[19] síndrome de Beckwith-Wiedemann,[20] síndrome de Costello,[21] malaltia de Gaucher,[22] malaltia hemolítica del nounat,[23] distrofia muscular de Becker,[24] telangièctasi hemorràgica hereditària (malaltia d'Osler-Weber-Rendu),[25] artritis reumatoide, esclerosi sistèmica,[26] lupus eritematós sistèmic, anèmia drepanocítica,[27] o desnutrició marasmàtica.[28] L'amiloïdosi cardíaca, especialment en persones senils, és causa de cardiomegàlia.[29] És un signe característic en la malaltia de Pompe,[30] en la malaltia d'Anderson-Fabry,[31] en la osteocondrodisplàsia hipertricòtica (síndrome de Cantú),[32] en la síndrome LEOPARD[33] i en la fase crònica de la tripanosomosi americana[34] Es veu amb freqüència en malalts dialitzats.[35] Gairebé un terç de les persones amb hipotiroïdisme primari no tractat la presenten[36] i, ocasionalment, pot provocar disfàgia per compressió.[37] És una troballa freqüent en altres disfuncions de la glàndula tiroide, com ara la tirotoxicosi, que alteren la normal contractilitat cardíaca.[38]
El beri-beri cardiovascular (humit) és una de les causes de cardiomegàlia per avitaminosi.[39] Una altra és l'escorbut.[40] No és un fet infreqüent apreciar-la en les radiografies toràciques de nens amb raquitisme.[41] També apareix cardiomegàlia en la malaltia de Keshan (una cardiomiopatia de predomini juvenil relacionada amb la deficiència de seleni i endèmica a zones del Nord-est de la Xina).[42]
Els mixomes (neoplàsies benignes del teixit connectiu) i els lipomes cardíacs poden, de vegades, donar imatges radiològiques de cardiomegàlia massiva.[43][44] Les neoplàsies malignes primàries cardíaques (predominantment limfomes,[45] mesoteliomes[46] i sarcomes) tenen una incidència molt baixa, però en alguns casos provoquen cardiomegàlies extremes.[47] Els timolipomes gegants (un tipus de tumor benigne del tim) alteren excepcionalment la silueta radiogràfica del cor simulant una cardiomegàlia de grans dimensions.[48] Les metàstasis provinents d'un carcinoma situat a un altre òrgan són una causa ocasional de cardiomegàlia.[49] Hèrnies diafragmàtiques de diversa etiologia s'interpreten ocasionalment com cardiomegàlies, per la superposició d'estructures a les radiografies i els signes derivats de la compressió dels òrgans toràcics.[50][51]
A banda de l'alcohol,[52] diverses drogues d'abús poden produir cardiomegàlia. Entre elles, per exemple, la cocaïna,[53] la metamfetamina[54] i la iohimbina.[55]
Els danys respiratoris derivats de l'inhalació de clor, sobretot per la hipertensió pulmonar que produeixen, són causa de cardiomegàlia.[56]