Lupus eritematós sistèmic
inflamació del teixit conjuntiu marcada per erupcions cutànies, dolor i inflor articular, inflamació dels ronyons i inflamació del teixit que envolta el cor. / From Wikipedia, the free encyclopedia
El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmunitària crònica.[1] En els casos de lupus, el sistema immunitari ataca les cèl·lules i els teixits, produint inflamació dolorosa a causa de la unió d'autoanticossos a les cèl·lules dels diferents sistemes corporals, la qual provoca el dipòsit de complexos antigen-anticòs en el nucli cel·lular i la subsegüent opsonització fagocitària.[2] El lupus pot afectar qualsevol part de l'organisme, encara que els llocs més freqüents són el cor,[3] les articulacions, el sistema musculoesquelètic,[4] la pell, els pulmons i la pleura,[5][6] els vasos sanguinis, el fetge,[7] els ronyons i el sistema nerviós perifèric[8] i central.[9] El curs de la malaltia és impredictible, amb alternança de períodes de crisi i de remissió.[10] El lupus és més habitual en dones i les primeres manifestacions de la malaltia s'observen sovint entre els 15 i els 45 anys.[11]
En els nounats és una afecció força inusual, resultat del pas transplacentari de autoanticossos materns al fetus,[12] sobretot dels tipus anti-Ro i anti-La.[13] La incidència estimada del lupus neonatal és d'entre 1/10.000 i 1/20.000 nens nascuts vius. Generalment, la simptomatologia cutània té bon pronòstic i tendeix a desaparèixer amb el temps.[14] Quan hi ha compromís del sistema de conducció cardíac del nadó pot ser necessari implantar un marcapassos.[15]
Per ara el LES no té cura i els símptomes es tracten principalment amb corticoesteroides, antimalàrics com la hidroxicloroquina i immunosupressors.[16] Els casos d'inici tardà són els que tenen pitjor pronòstic.[17] Hi ha programes específics d'activitat física que milloren la qualitat de vida dels malalts de LES.[18]