Carthamus lanatus
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carthamus lanatus és una espècie pertanyent a la família de les asteràcies endèmica d'Europa, Sibèria, la conca mediterrània, l'Iran, de 0-1200 msnm, i estesa per tot el món com a mala herba, fonamentalment en regions temperades d'Amèrica i d'Austràlia (legislada la seva restricció ja des de 1887 en tots els seus districtes cerealístics),[1] on va arribar a formar immenses mates impenetrables excepte amb matxet. Prolifera fins als 2.000m d'altitud, concretament a la Najarra (serra de Guadarrama, Espanya). Habita àrees més o menys rocoses, vorals, cunetes, llocs assolellats, guarets, etc.; molt resistent a sequeres i bastant susceptible a gelades. A la Mediterrània, floreix des de principis de maig fins a final de l'estiu. És una espècie ben coneguda per antics botànics com Teofrast, Plini el Vell, i Dioscòrides Pedaci, aquest últim l'esmenta com a antídot per picades d'escorpí.[1]