Casals Catalans
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Casals catalans o Comunitats catalanes de l'exterior són associacions de catalans residents fora de Catalunya. Durant anys, han tingut un paper clau en la difusió de la cultura catalana i, en especial, de la llengua catalana. En l'actualitat, es compten més d'un centenar de casals establerts en uns quaranta països. La Generalitat de Catalunya els dona cobertura i suport des de la Secretaria d'Afers Exteriors. La Generalitat reconeix cada entitat a través d'un acord del Govern, prèvia sol·licitud de l'entitat, i d'acord amb la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.
El primer casal català va ser fundat l'any 1840 a l'Havana (Cuba), amb el nom de «Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Cataluña».[1] El Cercle Català de Marsella és el casal català més antic d'Europa, i fou fundat l'any 1918 per voluntaris catalans que havien lluitat a la Primera Guerra Mundial.[1]
També existeixen "cases balears" i "centres valencians", que estan regulats i reben el suport dels governs respectius.[1] El precedent més antic dels casals que funcionen dins l'estat espanyol és la Casa de València, a Madrid. Es va originar en el segle XVIII, quan es va fundar la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, secció de l'Hospital de la Corona d'Aragó de la que formaven part aragonesos, valencians i catalans. El 1918, els nombrosos valencians que vivien a Madrid, molts d'ells tarongers, orxaters i seders, van fundar la Casa de València.[1]
El gener del 2018, amb l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució espanyola que permet la intervenció de les finances de la Generalitat, els casals no rebran la subvenció anual (en aquest cas un milió d'euros), el que ha estat interpretat per certa premsa catalana com un "càstig" per l'Estat espanyol.[2]