Catalunya: Revista Literària Quinzenal (revista)
revista / From Wikipedia, the free encyclopedia
Catalunya: Revista Literària Quinzenal fou una revista publicada a Barcelona entre 1903 i el 1905. Va ser fundada el 15 de gener de 1903 sota la direcció de Josep Carner i Puig-Oriol, el qual es mantindrà en aquest càrrec fins al final de la revista, al 30 de maig de 1905. La revista va publicar un total de 46 números ininterromputs.
Portada del primer número | |
Subtítol | Revista Literària Quinzenal |
---|---|
Tipus | publicació periòdica |
Fitxa | |
Llengua | català |
Data d'inici | 15 gener 1903 |
Data de finalització | 30 maig 1905 |
Fundador | Josep Carner |
Lloc de publicació | Barcelona |
Estat | Espanya |
Es tractava d'una revista d'aproximadament 45 pàgines que recollia en cada un dels seus números poesies, relats breus i capítols de novel·les que tenien seguiment en els números posteriors. La revista també incloïa en les seves pàgines finals, informacions relacionades amb l'actualitat literària
La revista es va originar en un punt molt important en l'evolució de la cultura catalana. La transició del Modernisme al Noucentisme. El modernisme va ser moviment cultural que fou produït a Europa a finals del segle xix i principis del segle xx. El moviment modernista va arribar al món cultural català gràcies a la creació de revistes que desenvolupaven el moviment. Els autors, poetes i dramaturgs del moviment, posseïen un sentit totalitzador de l'art. Les revistes modernistes qüestionaven els valors establerts, situaven a l'individu com a centre de la majoria de reflexions i portava els conflictes morals i socials a un primer terme. Malgrat que en els escrits publicats a Catalunya: Revista Literària Quinzenal, trobàvem l'esperit noucentista, la revista va mantenir una línia eclèctica que li va permetre de fer pont entre les generacions i les escoles literàries.
Escriptors catalans importants de l'època com Plàcid Vidal, s'hi refereixen a la revista amb elogi: «Catalunya era una de les millors i ben presentades de l'època i solien col·laborar-hi alguns dels autors catalans de més prestigi.»[1] Joan Maragall, en una carta a Pijoan, reconeix que: «No n'hi ha una revista de més pes».