Cementiri Central de Bogotà

El Cementiri Central de Bogotà és el cementiri més antic de la ciutat de Bogotà, Colòmbia.^[1] Va ser construït per Pío Domínguez i Nicolás León, segons els plànols de Domingo Esquiaqui i posat en servei el 1836 pel governador Rufino Corb, sota la presidència de Francisco de Paula Santander.^[2] La portada va ser obra de Julián Lombana el 1905, alguns dels mausoleus han estat construïts per escultors com Pietro Tenerani i Césare Sighinolfi.^[3] El cementiri està situat al barri Santa Fe (Los Mártires), enfront de l'Avinguda El Dorado amb la carrera 20. Pel seu significat històric, valor arquitectònic i cultural va ser declarat Monument Nacional pel decret 2390 del 26 de setembre de 1984.^[4]

Infotaula edifici Cementiri Central de Bogotà
Nom en la llengua original	(es) Cementerio Central de Bogotá
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	1836
Obertura	1836
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Bogotà (Colòmbia)
4° 36′ 59″ N, 74° 04′ 31″ O
Monument nacional de Colòmbia

Està situat entre els carrers 24 i 26 i des de la transversal 17 fins a la carrera 22, en la localitat de Los Martires de Bogotà. El cementiri es va construir contigu a les instal·lacions de la Legió britànica que va donar suport a la independència, atorgades el 1829 i que posteriorment es van destinar al cementiri dels súbdits anglesos.^[5] El conjunt es divideix en tres zones, denominades globus i identificades amb lletres de la següent manera: el globus A constitueix el sector antic del cementiri, el globus B és el sector on es troben les voltes i el globus C eren fosses comunes. i actualment és el Parc El Renacimiento.^[6] La transversal 20 i la carrera 22 es troben enmig dels tres globus que conformen el cementiri.^[7]

Galeries del cementiri.

Referències

1. «El Cementerio Central de Bogotá y los primeros cementerios católicos». Revista Credencial Historia, 155, Noviembre 2002. Arxivat de l'original el 2011-01-23 [Consulta: 4 novembre 2010].
2. Alejandra Giraldo. «El Cementerio Central, testimonio vivo del arte y la historia», 07-02-2007. [Consulta: 4 novembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}
3. «Julián Lombana, uno de los arquitectos bogotanos más representativos del siglo XIX», 12-03-2010. [Consulta: 4 novembre 2010].
4. Ministerio de Cultura. «Bienes declarados Monumento Nacional». Arxivat de l'original el 2013-08-31. [Consulta: 1r novembre 2010].
5. «Recorrido por el Cementerio Británico», 08-03-2009. [Consulta: 12 novembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}
6. García Alonso, Marta Liliana. «El Cementerio Central, un museo que guarda historias secretas», 15-10-2009. Arxivat de l'original el 2018-10-03. [Consulta: 12 novembre 2010].
7. «Búsqueda del Cementerio Central». [Consulta: 12 novembre 2010].