Central nuclear de Fukushima Dai-ichi

La central nuclear de Fukushima Dai-ichi o central nuclear de Fukushima 1 (dai-ichi significa "número u", en japonès) és una enorme central nuclear de sis reactors nuclear d'aigua bullent (BWR), situada a la ciutat costanera d'Ōkuma (prefectura de Fukushima, Japó). Aquesta central va patir diversos accidents a causa del Terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011 que va patir la ciutat l'11 de març. Tot i que no s'hi va produir una fusió total dels nuclis dels reactors sí que hi ha fuites radioactives, que el moviment de les masses d'aire pot transportar a milers de quilòmetres de distància.

Reactors I a IV (de dreta a esquerra), al 1975. Els reactors I, II i III van resultar danyats al terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011.

Imatges del reactor I abans i després de l'explosió de 2011

Infotaula edifici Central nuclear de Fukushima Dai-ichi
Planta nuclear Fukushima 1
Epònim	prefectura de Fukushima i primer
Dades
Tipus	Central nuclear
Arquitecte	Ebasco Services (en)
Empresa constructora	Kajima Corporation
Construcció	1966
Ús	nuclear power generation by Tokyo Electric Power Company (en)
Cronologia
11 març 2011	accident nuclear
Característiques
Estat d'ús	decomissat
Reactor d'aigua bullent	6
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ōkuma (Japó) i Futaba (Japó)
Banyat per	oceà Pacífic
37° 25′ 17″ N, 141° 01′ 57″ E
Format per	Unit 1 (en) Unit 3 (en) Unit 2 (en) Fukushima Daiichi units 4, 5 and 6 (en)
Activitat
Utilització	26 març 1971  –  11 març 2011
Propietat de	Tokyo Electric Power Company
Gestor/operador	Tokyo Electric Power Company
Potència	0 MW
Lloc web	tepco.co.jp…

Les centrals nuclears actuals estan dissenyades per manera que autocontenen qualsevol possibilitat de fusió del nucli del reactor, de manera que en teoria és impossible que ocorri un altre accident com el de Txernòbil. Tanmateix, el Japó és a la confluència de tres plaques tectòniques i els terratrèmols i els tsunamis hi són extremadament forts i freqüents. Aquesta central va estar dissenyada per a suportar terratrèmols lleus però no els més forts, ni per a suportar cap tsunami.

L'avantatge de tenir energia primària d'origen nuclear per als japonesos és que aquesta no emet diòxid de carboni ni altres emissions contaminants atmosfèriques, sempre que no hi hagi cap accident o malfuncionament. També, i sobretot tenint en compte la seva experiència com a país participant de la Segona Guerra Mundial, és una energia alternativa als combustibles fòssils (especialment del petroli i del gas natural), cosa que els permet de no dependre tant dels països proveïdors d'aquests combustibles, tot i que sí de l'urani, el combustible nuclear. Al Japó hi ha també centrals nuclears que funcionen amb MOX, un combustible polèmic per la proliferació de l'armament nuclear. La decisió de construir o no centrals nuclears en un territori propens a tenir moviments sísmics i maremots, avaluant avantatges, inconvenients i riscos, és del govern del país.

Reactors

La central nuclear de Fukushima Dai-ichi, amb els seus sis reactors, és una de les vint-i-cinc més grans del món. Està situada a només dotze quilòmetres d'una altra gran central, la central nuclear de Fukushima Daini, o Fukushima II, amb quatre reactors. La central Fukushima I va ser construïda la dècada del 1970 i els seus reactors estaven dissenyats per a una explotació de com a molt quaranta anys de vida, tot i que en febrer de 2011, estant les inversions completament amortides, el govern va autoritzar el seu funcionament durant deu anys més.

Els sis reactors són tots de tipus BWR, un dels dos tipus més habituals al món i el mateix que hi ha, per exemple, a l'únic reactor de la central nuclear de Cofrents. Foren construïts entre 1970 i 1979 per diferents empreses i les seves potències són les usuals a les centrals tèrmiques, més baixa per al més antic i entorn d'un gigawatt el més nou; concretament són:

Reactor	Tipus	Posada en marxa	Constructor	Potència
Fukushima 1 - I	BWR	26 de març de 1971	General Electric	460 MWe[1]
Fukushima 1 - II	BWR	18 de juliol de 1974	General Electric	784 MWe
Fukushima 1 - III	BWR	27 de març de 1976	Toshiba	784 MWe
Fukushima 1 - IV	BWR	18 d'abril de 1978	Hitachi	784 MWe
Fukushima 1 - V	BWR	12 d'octubre de 1978	Toshiba	784 MWe
Fukushima 1 - VI	BWR	24 d'octubre de 1979	General Electric	1.100 MWe

Vegeu també

• Accident nuclear de Fukushima Dai-ichi
• Central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa
• Central nuclear de Mihama

Referències

1. «Informe NISA:» (en anglès). NISA (Nuclear and Industrial Safety Agency), 14-03-2011. Arxivat de l'original el 2011-04-09. [Consulta: 15 març 2011].