27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 279 dies per a finalitzar l'any.

<<	Març 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1715, Barcelona: el general austriacista Josep Moragues i Mas és executat.
• 1869, Barcelona: es publica el primer número de La Flaca, influent revista satírica i política.
• 1892, Manresa, Província de Barcelona: Últim dia de l'assemblea per debatre Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
• 1994, Lliçà de Vall, Vallès Oriental: Maria Àngels Feliu és alliberada després d'un segrest de 492 dies.^[1]
• 2004, Miami, la Florida, EUA: El Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federació Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (ciutat de Califòrnia).
• 2006, València: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.

Resta del món

• 1513, la Florida, ara els EUA: L'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu que atalaia les costes continentals d'Amèrica del Nord quan hi arriba cregut que és una altra illa.
• 1721, Madrid: Espanya signa amb França el Tractat de Madrid que posà fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.
• 1756, Rome (Nova York), EUA: l'exèrcit francès i els seus aliats indis ataquen als britànics en la batalla de Fort Bull durant la Guerra Franco-Índia i acaben incendiant i saquejant el fort.
• 1781: Pierre Méchain descobreix la Galàxia del Molinet.^[2]
• 1802, Amiens: Es firma el Tractat d'Amiens, que posa fi a les Guerres Napoleòniques entre la Gran Bretanya i França.^[3]
• 1814, Alabama, Estats Units: Andrew Jackson venç als Bastons Vermells en la Batalla de Horseshoe Bend i posa fi a la Guerra Creek.
• 1869, Madrid: Es publica la primera edició de la revista La Flaca.
• 1917, Montecarlo, Mònaco: estrena de La rondine (l'oreneta), òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret de Giuseppe Adami, al Grand Théâtre.
• 1918: la República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
• 1933, Imperi Japonès: Japó deixa la Societat de Nacions.
• 1973, Hollywood, Califòrnia, EUA: Marlon Brando rebutja l'Oscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
• 1977, Los Rodeos, Tenerife, illes Canàries: Dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
• 1980: caiguda dels preus del mercat internacional de la plata aquest esdeveniment fou anomenat Dijous d'Argent.
• 1990, Miami, Florida, EUA: TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
• 1996: surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.

Naixements

Països Catalans

• 1852 - Villena, Alt Vinalopó: Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela.
• 1862 - Barcelona: Francesc Alió i Brea, compositor i pianista català.
• 1890 - València: Vicent Miguel Carceller, periodista, escriptor i director de la revista La Traca. (m. 1940).
• 1891 - Almassora, Plana Alta: Quitèria Hermínia Gómez Serra, cantant d'òpera valenciana (m. 1977).^[4]
• 1909 - Barcelona: Rosa Maria Arquimbau, escriptora i periodista catalana (m. 1992).^[5]
• 1929 - Ceret: Claire Maurier, actriu nord-catalana de teatre, el cinema i la televisió.^[6]
• 1932 - Sa Casa Blanca, Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (m. 2024).
• 1941 - Santanyí: Antònia Vicens i Picornell, escriptora mallorquina autora de novel·les i reculls poètics.^[7]
• 1949 - Barcelona: Anna Turbau, fotoperiodista catalana (m. 2025).
• 1950 - Barcelona: Núria de Dalmases, doctora en filosofia i lletres i catedràtica d'Història de l'art especialitzada en orfebreria medieval.^[8]
• 1952 - El Campell, la Llitera, Franja de Ponent, Aragó: Josep Antoni Duran i Lleida, polític d'UDC.
• 1957 - Badajoz: Carme García i Suárez, política catalana d'origen extremeny, regidora, diputada i directora general de Memòria Democràtica^[9]
• 1974 - Deià, Mallorca: Joan Horrach, ciclista.
• 1991 - Vilassar de Mar: Judit Neddermann, cantautora catalana.^[10]
• 1992 - Lloret de Mar, la Selva: Marc Muniesa Martínez, futbolista català.

Resta del món

• 972, Orleans, França: Robert II de França, rei de França i duc de Borgonya.^[11]
• 1306: Felip III Evreux comte d'Evreux i Rei de Navarra.
• 1416, Paola, Calàbria, Regne de Nàpols: Francesc de Paula, eremita i sant, fundador de l'Orde dels Mínims.^[12]
• 1416, Florència, actual Itàlia: Antonio Squarcialupi conegut com a Antonio degli Organi, organista.^[13]
• 1662, París: Maria Lluïsa d'Orleans, fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans.
• 1724, Nova York: Jane Colden, primera científica botànica americana (m. 1766).^[14]
• 1770, Altenburg: Sophie Mereau, escriptora romàntica alemanya (m. 1806).^[15]
• 1825, Olevano di Lomellina: Luigi Luzzi, compositor italià.
• 1809, París, França: Georges Eugène Haussmann, polític francès^[16]
• 1824, Caroline County: Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení (m. 1894).^[17]
• 1834, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893.(m. 1893)^[18]
• 1845, Lennep, Regne de Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, descobridor de la radiació electromagnètica, Premi Nobel de Física de l'any 1901.^[19]
• 1847, Königsberg, Prússia: Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1910.^[20]
• 1854, Anvers, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor.
• 1875:
  • Annecy, França: Cécile Vogt, neuròloga, contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (m. 1962).^[21]
  • Stuttgart: Alexander Eisenmann, músic alemany.
  • Urzhum, Vyatka, Rússia: Serguei Kírov, un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica. (m. 1934).^[22]
• 1883, Tallinn: Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (m. 1980).^[23]
• 1886, Aquisgrà, Imperi Alemany: Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte (m. 1969).
• 1894, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger.^[24]
• 1899, Chicago, EUA: Gloria Swanson, actriu estatunidenca (m. 1983).^[25]
• 1901, Tabuse, Yamaguchi, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Primer Ministre japonès (1964-1972), Premi Nobel de la Pau de l'any 1974.^[26]
• 1912, Portsmouth, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. (m. 2005).^[22]
• 1924, Newark: Sarah Vaughan, cantant nord-americana de jazz.^[27]
• 1927:
  • Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació. Premi Internacional Catalunya 1992. (m. 2007).^[28]
  • Guarromán, Jaén, Miguel Picazo de Dios, cineasta espanyol, director, guionista i actor ocasional.^[29]
• 1934, Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (m. 2016).^[30]
• 1937, Donostia: Lourdes Iriondo Mujika, cantant i escriptora en basc, referent de la cançó d'autor basca de meitat del segle xx (m. 2005).^[31]
• 1942, Cambridge, Anglaterra: John Edward Sulston, químic britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.^[32]
• 1950, Detroit, Michigan, EUA: Maria Ewing, cantant d'òpera estatunidenca, soprano i mezzosoprano.^[33]
• 1952, París: Maria Schneider, actriu francesa.^[34]
• 1955, Sant Jaume de Galícia, Galícia: Mariano Rajoy Brey, polític espanyol.
• 1961, Bermeo: Izaskun Bilbao, política nacionalista basca, llicenciada en Dret.^[35]
• 1963:
  • Knoxville (Tennessee), Estats Units: Quentin Tarantino, director de cinema i escriptor.^[36]
  • Santa Rosa, Rio Grande do Sul, Brasil: Xuxa, actriu i cantant brasilera.^[37]
• 1968, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger des de 2011.^[24]
• 1969, Huntington, Nova York: Mariah Carey, cantant de pop i R&B, compositora, productora musical i actriu estatunidenca.^[38]
• 1970, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Elizabeth Mitchell actriu estatunidenca.
• 1975, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
• 1976, Ploieştu: Roberta Anastase, política romanesa, primera dona a ser presidenta de la Cambra de diputats de Romania.^[39]
• 1995, Bayamón, Puerto Rico: Villano Antillano, cantant urbana porto-riquenya.

Necrològiques

Països Catalans

• 1715 - Barcelona: Josep Moragues, general català, decapitat pels filipistes com a represàlia de la seva participació en la guerra de Successió; durant 12 anys el seu cap estigué en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona.
• 1876 - Barcelona: Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català.
• 1935 - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
• 1942 - Arcueil, França: Juli González i Pellicer, pintor i escultor català.
• 1987 - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català.
• 1993 - València: Vicent Andrés i Estellés, poeta i periodista valencià.
• 1996 - Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular a la dècada dels anys trenta (n. 1917).^[40]
• 2005 - Barcelona: Elvira Farreras i Valentí, escriptora catalana, dedicada a la poesia i l'assaig.^[41]
• 2012 - Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (n. 1924).^[42]

Resta del món

• 916: Alduí I d'Angulema, comte d'Angulema.
• 1184: Jordi III de Geòrgia, rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
• 1223, Mirepoix, França: Ramon Roger I de Foix, comte de Foix.
• 1378, Roma: Gregori XI, setè i últim Papa del pontificat d'Avinyó.
• 1482, Bruges: Maria de Borgonya, Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda.
• 1615, París: Margarida de Valois, princesa de França i reina de Navarra i de França.^[43]
• 1625, Castell d'Edimburg, Edimburg: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, Rei d'Escòcia i Rei d'Anglaterra.^[44]
• 1757, Mannheim, Alemanya: Johann Stamitz, compositor, violinista i director d'orquestra txec.^[45]
• 1770, Madrid, Espanya: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià.^[46]
• 1936, Amsterdam: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (n. 1900).^[47]
• 1960, Madrid, Espanya: Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol.
• 1967, Praga, Txecoslovàquia: Jaroslav Heyrovský, químic txec, Premi Nobel de Química de l'any 1959.
• 1968, Novossiólovo, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai.^[48]
• 1972, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.^[49]
• 1975, Neuilly-sur-Seine: Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana.^[50]
• 1977, Avinyó (França): Louise Noëlle Malclès, bibliògrafa francesa.^[51]
• 1981, Pequín, Xina: Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès.^[52]
• 1999, Madridː Ernestina de Champourcín, poetessa espanyola de la Generació del 27.^[53]
• 2002, Hollywood, Califòrnia, EUA: Billy Wilder, director de cine.^[54]
• 2005:
  • Madrid, Espanya: Fernando Jiménez del Oso, psiquiatre i parapsicòleg espanyol.
  • Ringmer, East Sussex, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit.^[22]
• 2011, San José, Califòrnia, Estats Units: Farley Granger, actor estatunidenc.^[55]
• 2012, Santa Cruz, Califòrnia, EUA: Adrienne Rich, poeta, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca.^[56]
• 2015, Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011.
• 2018, París: Stéphane Audran, actriu francesa (n. 1932).^[57]

Festes i commemoracions

• Dia Mundial del Teatre
• Onomàstica: sants Gelasi d'Armagh, abat i bisbe; Joan de Licòpolis, eremita; Rupert de Salzburg, patró de Baviera; Filet i Lídia, esposos, i Macedoni, Teoprepi, Crònidas i Amfiloqui màrtirs a Il·líria; Amador de Guarda, eremita.