Cercle d'habitació posttalaiòtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els cercles d'habitació posttalaiòtics són el tipus d'habitatge característic del Talaiòtic final i exclusiu de Menorca, que es documenta a partir del 600-500 aC.(segona Edat del Ferro ). És l'estructura més excavada i documentada de la prehistòria menorquina. El seu nom prové de la seva planta circular i el va utilitzar per primera vegada Maria Lluïsa Serra Belabre.[1]
Un dels primers autors que es va ocupar d'aquestes estructures va ser Joan Ramis i Ramis, a la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.