Període posttalaiòtic
cultura arqueològica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El període posttalaiòtic,[1][2] període talaiòtic final[3][4] o període baleàric[5] és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a les Illes Gimnèsies, Menorca i Mallorca. La seva cronologia ocupa bona part de l'Edat del Ferro, car va del 600-500 aC, moment en què sembla que es comencen a abandonar talaiots, fins al 123 aC, quan es produeix la conquesta romana. Va romandre poc estudiada fins a mitjan segle xx, puix que se solia considerar com el període final del talaiòtic ple, però de llavors ençà s'han identificat força trets que la caracteritzen.
Un dels primers autors que es va ocupar de les restes materials d'aquesta cultura va ser Joan Ramis i Ramis, a la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.