Coll de Nargó - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Coll de Nargó.

Coll de Nargó

De Viquipèdia

Infotaula de geografia políticaColl de Nargó
Escut de Coll de Nargó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata
 42° 10′ 26″ N, 1° 18′ 58″ E / 42.173757°N,1.31621°E / 42.173757; 1.31621
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població
Total550 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,63 hab/km²
Llar58 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície151,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud573 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal25793 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25077 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT250772 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcollnargo.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.

Entitat de població Habitants
Coll de Nargó 463
Gavarra 26
Masies de Nargó, les 30
Montanissell 28
Sallent de Nargó 38
Valldarques 15
Font: Idescat

Situació

Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.

Història

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[1]

Economia

La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.

Llocs d'interès

Església de Sant Climent de Nargó
Església de Sant Climent de Nargó
  • Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle x o principi del segle xi, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
  • A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
  • A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle xvii durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
  • Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.[2]
  • Museu dels Raiers de Coll de Nargó.

Política

 Eleccions Municipals de 2015 al municipi Fígols i Alinyà

Resultats electorals - Coll de Nargó, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
ERC-AM Martí Riera i Rovira 218 5 64,31
CiU Ernest Garcia Ferràs 114 2 33,63
Total 332 7

Llista d'alcaldes del municipi de Coll de Nargó

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Maria Solà i Solà independent 17/04/1979 --
1983–1987 Josep Maria Solà i Solà
Logotip de CiU
23/05/1983 --
1987–1991 Josep Maria Solà i Solà
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Maria Solà i Solà
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995–1999 Josep Maria Solà i Solà
Logotip de CiU
17/06/1995 --
1999–2003 Josep Maria Solà i Solà
Logotip de CiU
03/07/1999 --
2003–2007 Josep Miquel Duró i Batalla
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007–2011 Benito Fité i Vergé
Logotip de CiU
16/06/2007 --
2011–2015 Benito Fité i Vergé
Logotip de CiU
11/06/2011 --
2015–2019 Martí Riera Rovira
Logotip d'ERC
13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 al municipi de Coll de Nargó

Resultats electorals - Coll de Nargó, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 236 10 67,01
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent Ramon Usall i Santa 39 1 11,24
Ciutadans Jorge Soler 17 2 4,90
Unió Democràtica de Catalunya Josep Maria Pelegrí i Aixut 17 0 4,90
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig 15 1 4,32
PPC Marisa Xandri Pujol 13 1 3,75
Catalunya Sí que es Pot Sara Vilà 8 0 2,31
Altres 2 0,58
Vots en blanc 0 0
Vots nuls 0 0
Total 347 75,38

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
5 39 58 396 394 2.150 1.886 1.919 1.389 1.391

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.638 1.565 1.381 1.511 1.276 847 742 666 618 616

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
606 614 606 599 591 618 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

Referències

  1. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

Bibliografia

  • Volum 5. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5433-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll de Nargó
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Coll de Nargó
Listen to this article