Província de Tarragona

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).^[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.

Província de Tarragona

Província de Tarragona (ca) Provincia de Tarragona (es)
Escut d'armes
Localització
41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Capital	Tarragona
Conté la subdivisió	Camp de Tarragona Penedès Terres de l'Ebre
Població humana
Població	822.309 (2021) (130,46 hab./km²)
Gentilici	tarragoní, tarragonina
Geografia
Superfície	6.303 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	72 m
Punt més alt	el Caro (1.447 m)
Punt més baix	nivell mitjà del mar (0 m)
Limita amb	província de Barcelona província de Terol província de Saragossa província de Lleida Castelló
Organització política
Òrgan executiu	Diputació de Tarragona
• Presidenta	Noemí Llauradó i Sans (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	ES-T
Codi NUTS	ES514
Codi INE	43
Lloc web	diputaciodetarragona.net

Història

Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.^[3]

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.^[3]

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.^[3]

La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Territori

Municipis Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019: Posició Municipi Comarca Població 1 Tarragona Tarragonès 134.515 2 Reus Baix Camp 104.373 3 El Vendrell Baix Penedès 37.606 4 Cambrils Baix Camp 33.898 5 Tortosa Baix Ebre 33.372 6 Salou Tarragonès 27.476 7 Calafell Baix Penedès 26.538 8 Valls Alt Camp 24.359 9 Vila-seca Tarragonès 22.187 10 Amposta Montsià 20.738 11 Torredembarra Tarragonès 16.184 12 la Ràpita Montsià 14.789 13 Cunit Baix Penedès 12.952 14 Mont-roig del Camp Baix Camp 12.136 15 Deltebre Baix Ebre 11.482

Comarques Està composta per les 10 comarques següents: l'Alt Camp el Baix Camp el Baix Ebre el Baix Penedès la Conca de Barberà la Ribera d'Ebre el Montsià el Priorat el Tarragonès la Terra Alta

Partits judicials

Partits judicials de Tarragona.

La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.

Partits judicials de la província de Tarragona

	Partit Judicial	Nombre mun.	Població (hab) [2009]	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
1	Vendrell, el	25	135.336	486,3	278,3
2	Reus	28	189.226	697,4	271,3
3	Amposta	12	72.189	737,9	97,8
4	Valls	43	66.740	1.102,5	60,5
5	Gandesa	18	24.331	983,5	24,7
6	Tarragona	12	211.115	212,7	992,5
7	Tortosa	14	81.724	999,5	91,8
8	Falset	31	22.640	1.083,2	20,9
	Tarragona	183	803.301	6.302,9	127,4

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 9.669 11.355 13.368 66.011 137.385 320.603 330.105 348.579 337.964 338.485

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 355.148 350.668 339.299 356.811 362.679 431.961 516.078 548.890 549.417 549.417

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 574.676 580.245 598.533 631.156 674.144 730.466 788.895 805.789 806.674 796.584

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 791.248 797.128 814.300 - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.

Referències

1. «Província de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].
3. Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.

Vegeu també

• Llista de municipis de la província de Tarragona
• Províncies de Catalunya

Enllaços externs

• Diputació de Tarragona
• Dades de Municat
• Presidents de la Diputació de Tarragona Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine.