Cunit

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès a la costa del Mar mediterrani i regat per Torrent de Cunit.^[1] El 2024 tenia 15.804 habitants.

Cunit

Bandera Escut d'armes
Platges de Cunit
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 11′ 51″ N, 1° 38′ 04″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Baix Penedès
Capital	Cunit
Població humana
Població	15.804 (2024) (1.629,28 hab./km²)
Llars	5 (1553)
Gentilici	Cunitenc, cunitenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	9,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10 m
Limita amb	Castellet i la Gornal Cubelles Calafell
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Carreras i Casany (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	43881
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	977
Codi INE	43051
Codi IDESCAT	430516
Lloc web	cunit.cat

Història

El 1590, malgrat que el municipi havia romàs gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs el 1581, el mas de Vila-seca va romandre habitat. També hi ha hagut un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.

Des de la primeria dels anys seixanta del segle xx començà a esdevenir un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada. Les obres d'una primera colònia turística alemanya amb una cinquantena de bungalows van començar el 1961. Va ser l'inici d'una revolució urbanística, que va canviar completament el paisatge del Cunit rural del passat.^[2]

Patrimoni històric i cultural

Article principal: llista de monuments del Baix Penedès § Cunit

L'església parroquial de Sant Cristòfol de Cunit, del segle xii malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.^[3]

Monument	Protecció	Estil/època	Localització	Coordenades	Codi?	Imatge
Castell de Cunit	BCIN 721-MH	Obra popular	Cunit Av. de la Font	41° 11′ 50″ N, 1° 37′ 58″ E a prop	RI-51-0006620 bg dp	Castell de Cunit
Església de Sant Cristòfol	BCIL 2007	Romànic XI-XII	Cunit Pl. Sant Cristòfol	41° 11′ 52″ N, 1° 38′ 03″ E a prop	IPA-5345 bg dp	Església de Sant Cristòfol (Cunit)
Masia Trenca-roques		Obra popular XVIII	Cunit	41° 14′ 14″ N, 1° 38′ 14″ E a prop	IPA-5348 bg
Masia de Vilaseca	BCIL 2007	Obra popular XIX-XX (1808)	Cunit C. de Mart, urb. Costa Cunit	41° 13′ 36″ N, 1° 38′ 33″ E a prop	IPA-5349 bg dp
Masia Puigdetiula	BCIL 2007	Obra popular XIX (1879)	Cunit C. d'Urà, urb. Costa Cunit	41° 13′ 28″ N, 1° 38′ 29″ E a prop	IPA-5350 bg dp
Mas de Sant Antoni	BCIL 2007	Modernisme XX (1901)	Cunit Ctra. de Sant Antoni - camí de l'Arboç	41° 12′ 39″ N, 1° 37′ 56″ E a prop	IPA-5351 bg dp	Mas de Sant Antoni (Cunit)
Mas del Plà	BCIL 2007	Historicisme, modernisme XX (1911, 1929)	Cunit Ctra. a Clariana	41° 12′ 36″ N, 1° 37′ 47″ E a prop	IPA-5352 bg dp	Mas del Pla (Cunit)
Casa Marquès	BCIL 2007	Obra popular XVIII	Cunit C. Major, 1 - c. del Papa Joan XXIII	41° 11′ 53″ N, 1° 38′ 02″ E a prop	IPA-40260 bg	Casa Marquès (Cunit)
Can Nicolau	BCIL 2007	XIX Inici	Cunit Av. Can Nicolau, 47	41° 12′ 07″ N, 1° 36′ 59″ E a prop	IPA-40261 bg dp
El Rectoret	BCIL 2007	Obra popular, noucentisme XX	Cunit Av. de la Roca Plana, 39 - c. de Marià Espiral, 3	41° 12′ 23″ N, 1° 36′ 55″ E a prop	IPA-40262 bg
Cal Santó	BCIL 2007	Obra popular	Cunit Desviament del camí de l'Arboç	41° 13′ 11″ N, 1° 38′ 00″ E a prop	IPA-40263 bg
Mas Peirot	BCIL 2007		Cunit	41° 12′ 44″ N, 1° 38′ 51″ E a prop	IPA-40264 bg
Can Xondes	BCIL 2007		Cunit C. de la Farigola (els Jardins)	41° 13′ 05″ N, 1° 37′ 31″ E a prop	IPA-40265 bg
Hostal de la Diligència	BCIL 2007		Cunit Pl. Sant Cristòfol	41° 11′ 52″ N, 1° 38′ 03″ E a prop	IPA-40266 bg	Hostal de la Diligència (Cunit)
Cal Cego	BCIL 2007	XX, XXI	Cunit C. Ponent, 1	41° 11′ 48″ N, 1° 36′ 58″ E a prop	IPA-40267 bg
Búnquer de la Guerra Civil[4][5]	BCIL	anys 30 del segle xx	Cunit

Cultura i mitjans de comunicació

Cultura

• Joves Diables de Cunit: L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remunta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.^[6]
• Club de Futbol Cunit: És el principal club de futbol de la ciutat, creat el 1958.
• Carnaval de Cunit: El Carnaval de Cunit és un dels més importants de la comarca del Baix Penedès, i rep cada any moltes colles i visitants dels pobles propers.

Mitjans de comunicació

Ràdio Cunit és l'emissora de ràdio del poble des de l'any 2007,^[7] any en què fou inaugurada. Si bé formà part de la COM Ràdio des dels seus inicis, no fou fins al 28 de maig de 2020 que entrà a formar part de La Xarxa.^[8] L'emissora ha arribat a tenir més de 100 col·laboradors, d'entre els quals se'n destaca Guillem Estadella.^[9]

Política

Eleccions municipals

Article principal: Llista d'alcaldes de Cunit

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit^[10][11]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts-CM	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	6
PSC	-	2	0	2	2	6	7	7	5	4	5	5
CiU	-	3	5	5	4	4	4	6	7	5	-	-
PP	-	2	1	0	1	1	2	2	3	1	0	1
ERC	-	-	-	-	-	0	0	1	1	1	3	2
ECP	-	-	-	-	0	-	0	1	1	1	2	1
C's	-	-	-	-	-	-	-	0	-	3	3	0
CUP	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	0
VOX	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2
PSUC	0	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
UCD / CDS	2	-	0	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Altres	4a 1b	0b	1c; 1e; 1d	3f; 1e	3f; 1g	0	0	0	-	2h	0	0
Total	7	7	9	11	11	11	13	17	17	17	17	17
a Cunit Unidos; b Independientes de Cunit; c Acció Renovadora; d Socialistas Demócratas de Cunit; e Associació Independents de Cunit; f Independientes Iniciativa por Cunit - FIC; g Unión Independiente por Cunit; h Guanyem/Ganemos Cunit;

Medi ambient

Climatologia

Dades climàtiques a Cunit
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	24.2 (75.6)	25.0 (77)	27.7 (81.9)	30.2 (86.4)	32.8 (91)	36.8 (98.2)	37.4 (99.3)	38.0 (100.4)	33.8 (92.8)	32.5 (90.5)	28.8 (83.8)	22.6 (72.7)	38.0 (100.4)
Màxima mitjana °C (°F)	17,1	19,8	22,3	23,2	27,2	28,1	31,8	32,4	29,3	26,6	23,2	19,7	—
Mitjana diària °C (°F)	9.0 (48.2)	9.7 (49.5)	11.9 (53.4)	13.8 (56.8)	17.2 (63)	21.2 (70.2)	24.2 (75.6)	24.6 (76.3)	21.5 (70.7)	17.5 (63.5)	12.6 (54.7)	9.7 (49.5)	16.1 (61)
Mínima mitjana °C (°F)	1,7	1,6	2,9	6,1	11,8	12,2	18,6	17,4	13,6	13,1	7,6	2,7	—
Mínima rècord °C (°F)	−7.8 (18)	−8.0 (17.6)	−5.4 (22.3)	1.0 (33.8)	3.6 (38.5)	7.4 (45.3)	10.5 (50.9)	10.8 (51.4)	5.5 (41.9)	0.2 (32.4)	−4.0 (24.8)	−7.5 (18.5)	−8.0 (17.6)
Precipitació mitjana mm (polzades)	133,4	4,6	6,6	6,4	17,2	2,0	1,4	31,0	98,4	37,6	6,0	32,2	500 (19.69)
Mitjana de dies de pluja	4.0	3.5	3.8	5.0	5.4	3.1	2.0	3.6	5.1	6.0	4.4	4.1	49.8
Mitjana de dies de neu	0.2	0.1	0.1	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0.4
Mitjana de dies de gelada	5.7	2.9	0.8	0	0	0	0	0	0	0	1.3	3.6	12.5
Humitat relativa mitjana (%)	70	68	67	66	66	63	63	66	70	73	72	72	68
Mitjana mensual d'hores de sol	157	162	197	222	251	274	306	265	209	182	157	145	2.527
Font: Agència Catalana de Meteorología[12]

Geografia

• Llista de topònims de Cunit (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).

És a la comarca del Baix Penedès, província de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Confronta amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, així com amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca de l'Alt Penedès, ambdós de la província de Barcelona.

Castellet i la Gornal	Cubelles
		Cubelles
Calafell	Mar Mediterrani

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els donen les formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

Hidrologia

El terme és travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.^[13]

Es va decidir de construir-hi la tercera planta de dessalinització del litoral català per a proveir la xarxa d'aigua potable de Tarragona (Consorci d'Aigües de Tarragona) a l'estiu i la de Barcelona (Aigües Ter Llobregat) a l'hivern.^[14] Les obres de la dessaladora «del Foix» s'estimen a uns 180 milions d'euros. La nova instal·lació hauria d'estar llesta el 2028 o 2029.^[15] Aquesta infraestructura hauria de baixar la pressió sobre la conca de l'Ebre.^[15]

Aiguamolls

Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només en resta un reducte limitat per la zona verge que hi ha entre el mar i l'estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi si bé antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.^[16]

Les muntanyes, de pendent més o menys suaus descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com l'«estany de la Mar Morta».^[16] Juntament amb altres zones de la Costa Daurada constitueix una part de les Maresmes del Penedès. Cadascuna d'aquestes terres baixes o prats, s'acompanyava del nom de cada poble; per tant les del municipi són conegudes com a Prats de Cunit.

Aquests aiguamolls donaven el nom de 'Ça Lacuna' (La Llaguna) a un assentament situat per la zona de l'actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal durant l'alta edat mitjana tal com apareix en cartografia de l'època.

La mà de l'home ha assecat aquestes maresmes que eren lloc de passatge i fins i tot de nidificació de molts ocells aquàtics. WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de lloc d'importància comunitària (LIC) per a l'àmbit territorial descrit com a bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda. D'acord amb el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), la zona natural d'aiguamolls ha estat declarada com zona a preservar.

Àmbit Marítim

Platges

Un dels principals atractius del municipi són els dos quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per set espigons longitudinals més quatre en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principi dels anys 1980 a causa del fet que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van alterar els equilibris morfodinàmics, la pèrdua de les platges n'és un efecte visible .

Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.^[17]

Endegament de les costes

La concentració d'infraestructures de gran impacte mediambiental sobre el territori i la costa, com el futur port esportiu a Cubelles, l'existència d'una planta tèrmica de cicle combinat, i el lloc de la planta dessaladora ha obert un debat sobre la reforma dels actuals espigons. Per uns no fan la tasca de protegir les platges i alhora representen un risc afegit pels banyistes mentre que per altres constitueix un element diferenciador de cara als municipis veïns. Segons el projecte de reforma del Ministeri del Medi els actuals espigons serien substituïts per un de transversal a l'actual línia de costa, de més de tres-cents metres de llargada, a la zona prop del port de Cubelles, el que haurà de crear una platja lineal molt ampla (entre 250 metres d'ample del passeig fins a la línia de mar a la zona de l'espigó, fins a 50 metres al límit amb Segur de Calafell, al terme municipal de Calafell.

Actualment^[Quan?] s'està a l'espera de rebre el report sobre les platges encarregat a la universitat de Cantàbria per a adoptar una solució a l'endegament de les costes de Cunit.

Codi	Període	Descripció	Galeria
	2008	Projecte de reforma del litoral de Cunit
	2009	Espigó des de l'extrem

Fons marí

El Fons Mundial per la Natura (WWF) proposa incloure el municipi ena les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de l'alga dels vidriers (Posidònia oceànica).^[16]

Demografia

Evolució demogràfica

1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2024
5	5	150	325	388	285	277	414	12.464	15.804

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Entitats de població

A més del centre històric, té una vintena de barris (Cal Cego, Can Molas,Can Nicolau, Can Toni, Diagonal, El Prat, Rectoret, Ametllers, Haug, Baronia, Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pelòs, Solcunit, Valparaiso i Sant Jaume) i urbanitzacions (Costa Cunit,^[18] Els Jardins i Els Rosers.

Persones il·lustres

• Joan Recasens Farré (1905-1975) nascut a Cunit, fou un polític català que va ser batlle de Vilanova i la Geltrú.^[19]

Municipis agermanats

• Hammelbach, Alemanya
• L'Havana, Cuba