Cop de maig
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cop de maig (en alfabet ciríl·lic serbi: Мајски преврат, Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'11 de juny [C.J. 29 de maig] de 1903. Aquest fet va tenir com a resultat l'extinció de la Dinastia Obrenović que havia governat el Regne de Sèrbia des de mitjans del segle xix. L'assassinat de la parella reial fou organitzat per un grup d'oficials de l'exèrcit liderats pel llavors capità Dragutin Dimitrijević, conegut amb el malnom d'Apis. Després del cop de maig, el tron serbi va passar a la dinastia rival, Karađorđević. El cop va tenir una influència significativa en les relacions de sèrbia amb altres potències europees; la dinastia Obrenović era en general aliada d'Àustria-Hongria, mentre que els Karađorđević tenien relacions properes tant amb Rússia[1] com amb França. Les dues dinasties rebien suport financer dels seus patrocinadors estrangers.[1]
Tipus | cop d'estat | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 28 - 29 maig 1903 | ||
Data | 29 maig 1903 | ||
Localització | Belgrad (Sèrbia) | ||
Estat | Regne de Sèrbia | ||
Organitzador | Dragutin Dimitrijević | ||
A més de la parella reial, els conspiradors van matar el primer ministre Dimitrije Cincar-Marković, el ministre de l'exèrcit Milovan Pavlović i el general-adjutant Lazar Petrović.