Delicte informàtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un delicte informàtic o ciberdelicte és tota aquella acció antijurídica i culpable, que es dona per vies informàtiques o que té com a objectiu destruir i danyar ordinadors, mitjans electrònics i xarxes d'internet. A causa que la informàtica es mou més ràpid que la legislació, existeixen conductes criminals per vies informàtiques que no poden considerar-se com a delicte, segons la "Teoria del delicte", per la qual cosa es defineixen com a abusos informàtics (els tipus penals tradicionals resulten a molts països inadequats per enquadrar les noves formes delictives),[1] i part de la criminalitat informàtica. La criminalitat informàtica consisteix en la realització d'un tipus d'activitats que, reunint els requisits que delimiten el concepte de delicte, siguin duts a terme utilitzant un element informàtic.[2]
Els delictes informàtics són aquelles activitats il·lícites que:
- Es cometen mitjançant l'ús de computadores, sistemes informàtics o altres dispositius de comunicació (la informàtica és el mitjà o instrument per realitzar un delicte); o
- Tenen per objecte causar danys, provocar pèrdues o impedir l'ús de sistemes informàtics (delictes informàtics).
Els també coneguts ciberdelictes, com assenyala Téllez, són actituds contràries als interessos de les persones en què es té a les computadores com a instrument o fi (concepte atípic) o les conductes atípiques, antijurídiques i culpables en què es té a les computadores com a instrument o fi (concepte típic)[3]
Molta informació és emmagatzemada en un reduït espai, amb una possibilitat de recuperació immediata, però per complexes que siguin les mesures de seguretat que es puguin implantar, encara no existeix un mètode infalible de protecció.[4] La criminalitat informàtica té un abast major i pot incloure delictes tradicionals com el frau, el robatori, xantatge, falsificació i la malversació de cabals públics en els quals ordinadors i xarxes han estat utilitzats com a mitjà. Amb el desenvolupament de la programació i d'Internet, els delictes informàtics s'han tornat més freqüents i sofisticats.
L'Organització de Nacions Unides reconeix els següents tipus de delictes informàtics:
- Fraus comesos mitjançant manipulació de computadores; en aquest es reuneix: la manipulació de dades d'entrada (sostreure dades), manipulació de programes (modificar programes del sistema o inserir nous programes o rutines), manipulació de les dades de sortida (fixació d'un objecte al funcionament de sistemes d'informació, el cas dels caixers automàtics) i frau efectuat per manipulació informàtica (es treuen petites quantitats de diners d'uns comptes a altres).[5]
- Manipulació de dades d'entrada; com a objectiu quan s'altera directament les dades d'una informació computaritzada. Com a instrument quan s'usen les computadores com a mitjà de falsificació de documents.[6]
- Danys o modificacions de programes o dades computaritzades; entren tres formes de delictes: sabotatge informàtic (eliminar o modificar sense autorització funcions o dades d'una computadora amb l'objecte d'obstaculitzar el funcionament) i accés no autoritzat a serveis i sistemes informàtics (ja sigui per curiositat, espionatge o per sabotatge).[6]
Hi ha lleis que tenen per objecte la protecció integral dels sistemes que utilitzin tecnologies d'informació, així com la prevenció i sanció dels delictes comesos en les varietats existents contra tals sistemes o qualsevol dels seus components o les comeses mitjançant l'ús d'aquestes tecnologies.
Una mateixa acció dirigida contra un sistema informàtic pot aparellar la violació de diverses lleis penals, alguns autors expressen que el "ús de la informàtica no suposa més que un modus operandi nou que no planteja cap particularitat respecte de les formes tradicionals de comissió". Una clara dificultat per a la persecució d'aquests il·lícits, ha estat que el ciutadà no considera delinqüent a l'autor d'aquests delictes, entre els propis victimaris algunes vegades existeix una reivindicació que subjeu a tota la seva activitat, com és el cas dels hackers, qui compten amb tot una "filosofia" preparada per donar suport a la seva activitat afirmant que propendeixen a un món més lliure, que disposi d'accés a totes les obres de la intel·ligència, i basant-se en aquest argument divulguen les claus que tenen en la seva activitat.[7]