Descobriment d'Amèrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.
| ||||
Tipus | trip (en) | |||
---|---|---|---|---|
Data | 12 octubre 1492 | |||
Localització | Amèrica | |||
Participant | ||||
Impulsor | Isabel I de Castella | |||
Efectes | Colonització europea d'Amèrica intercanvi colombí | |||
Format per | ||||
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci, en una publicació anomenada Novus Mundus, fou el primer a explicar obertament que es tractava d'un nou món: aquest nou descobriment tingué una gran repercussió i èxit arreu d'Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant Vespucci com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amèrica a partir d’Amerigo. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opinió, però el nom ja havia fet fortuna.
Cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amèrica només té sentit des d'una perspectiva eurocèntrica, ja que el continent americà estava habitat des de feia mil·lennis (una trentena, aproximadament). El mès rellevant, però, és que no existia el dret de cap regne d'anexionar-se territoris per conquesta. Es podia reconéixer l'annexió de territoris per "descobriment", si era atorgat pel Sant Pare. (Veure Alexandre VI el 1493 a les bules Alexandrines). Hi ha evidències clares de manipulació documental per part de les corones d'Aragó i Castella. En els capítols matrimonials del casament dels reis catòlics de 1469 apareix una suposada bula de Pius II (mort 5 anys abans) que beneeix aquest matrimoni entre cosins, ja que l'aleshores papa Paulo II s'hi oposava. Van ser excomunicats, però el Cardenal Rodrigo Borgia el 1471 els va donar una bula de Sixte IV, que legitimava el matrimoni a canvi que donessin la ciutat de Gandia i reconeguessin duc de Gandia a Pedro Luis Borgia.
Cal fer esment que el 1492 el cardenal Rodrigo Borgia va esdevenir el Papa Alexandre VI, que era qui va atorgar els "nous" territoris "descoberts" a Castella.
Aquesta -i d'altres actuacions documentals- fan qūestionar fins i tot el contingut de la suposada còpia de les capitulacions de Santa Fe (l'original es va "extraviar").
A més, com s'ha dit més amunt, hi ha evidència històrica que navegants vikings ja havien arribat a Amèrica a l'edat mitjana. De totes maneres, sí que és cert que el viatge de Colom establí un vincle definitiu entre Europa i Amèrica, que comportà la conquesta i colonització del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.