Desfranquització
From Wikipedia, the free encyclopedia
La desfranquització és un procés polític i social a l'Estat Espanyol amb l'ànim de remoure dels serveis públics, de la política, de la justícia i de l'exèrcit, per llei, totes les persones que van col·laborar o simpatitzar activament amb la dictadura de Francisco Franco; suprimir de la vida pública monuments i plaques que l'honren; prohibir totes les organitzacions; confiscar els béns de falangistes prominents; restituir els béns robats; rehabilitar i indemnitzar les víctimes, tornar els arxius robats als propietaris legals o legítims, prohibir l'ús de símbols, uniformes, logotips de les organitzacions abolides i estimular activament l'esperit democràtic.[2][3]
| |||
Tipus | procés històric | ||
---|---|---|---|
Part de | transició democràtica espanyola | ||
Interval de temps | 1975 - segle XXI | ||
Estat | Espanya | ||
Objectiu | Suprimir honors, monuments… de l'època franquista i rehabilitar les víctimes | ||
Resultat | inacabat | ||
Cronologia | |||
31 octubre 2007 | Llei de Memòria Històrica | ||
Ans al contrari del que va passar a Portugal (1974) i Grècia (1975), que van tornar a la democràcia quasi simultàniament, a Espanya no va fer-se cap purga i molts alts càrrecs del règim dictatorial van continuar ocupant responsabilitats en els partits polítics, la premsa, la indústria i el món financer.[4] Aquesta desfranquització força incompleta és vista com una de les raons de la tova cultura política i democràtica a Espanya.[5] L'historiador anglès Paul Preston explica que «Espanya queda acomplexada i en tensió, per què mai no hi va haver un procés de 'desfranquització'», contràriament al que passà a altres països després de la caiguda d'una dictadura.[6]
La paraula és un neologisme format per analogia amb desnazificació,[7] el procés inacabat iniciat per les forces aliades després de la caiguda de la dictadura hitleriana el 1945 o la desestalinització després de la mort de Ióssif Stalin el 1953 a la Unió Soviètica. Fins a l'exhumació a l'octubre de 2019, la presència del cadàver de Franco al mausoleu faraònic[8] de la Valle de los Caïdos era un problema crònic de la política espanyola.[9] El 2017, malgrat una majoria al Congrés per tornar les restes del dictador a la família, el govern en minoria del Partit Popular no havia volgut actuar.[10][11]