Dinastia aiúbida
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia aiúbida (àrab: الأيوبيون, al-ayyūbiyyūn; kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita. Saladí, un musulmà sunnita d'orígens kurds,[1] havia estat al servei de Nur-ad-Din Mahmud, atabeg de Síria, i havia dirigit el seu exèrcit contra els croats a l'Egipte fatimita, on fou nomenat visir. A la mort de Nur-ad-Din, Saladí fou entronitzat com a primer soldà d'Egipte i ben aviat expandí les fronteres del nou estat fins a abastar la major part del Llevant (incloent-hi l'antic territori de Nur-ad-Din), el Hijaz, el Iemen, el nord de Núbia, la Tripolitània, la Cirenaica, el sud d'Anatòlia i les terres ancestrals de la seva família kurda al nord de l'Iraq.
| ||||
|
| ||||
| ||||
| El Soldanat d'Egipte, fundat pels aiúbides, a la mort de Saladí (1193) | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | El Caire (1171-1174 i 1218-1250). Damasc (1174-1218 i 1250-1260) | |||
| Idioma oficial | Àrab | |||
| Altres idiomes | Kurd | |||
| Religió | Sunnisme | |||
| Moneda | dinar d'or i Islamic Dirham (en)   | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1190: 2.700.000 km² | |||
| Població | 1190 (est.): 7.200.000 (Densitat: 2,7 h/km²) | |||
| Període històric | ||||
| Establiment | 1171 | |||
| Dissolució | 1341 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Soldanat | |||
| Soldà | ||||
| • 1174-1193: | Saladí | |||
| • 1331-1341: | Al-Afdal Muhammad | |||
