Domènec Fita i Molat
escultor, pintor, pintor de vidre i dibuixant català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Domènec Fita i Molat (Girona i Mataró, 10 d'agost de 1927 - Girona, 9 de novembre de 2020)[1] fou un escultor català.[2] Després d'haver cursat estudis clàssics en diferents escoles de belles arts (Girona, Olot i Barcelona), la seva obra es va anar desproveint progressivament de l'academicisme, tal com s'evidència ja en les seves primeres obres destacades: el Crist jacent (1958), de la catedral de Girona, i el sant Benet (1961) de l'abadia de Montserrat. La pintura mural o sobre diferents suports, inicialment i bàsicament de temàtica religiosa, però també el dibuix (temes retrat, nus i bestiari), la ceràmica, el ciment, els vitralls, l'ús del poliuretà, pedra, i alabastre, ferro, acer, fusta i de diferents altres materials han configurat, al llarg de tres lustres de treball intensiu, una producció polifacètica i de difícil qualificació, que ha anat derivant en una abstracció radical, basada en una recerca sistemàtica, imprevisible i serial, defugint els ismes en ús.
(1991) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1927 Girona |
Mort | 9 novembre 2020 (93 anys) Girona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació professional | Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot, Escola Municipal de Belles Arts de Girona, Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura, instal·lació i Fountain Archive (en) |
Ocupació | escultor, pintor |
Membre de | |
Art | Pintura, Dibuix, Escultura, Vitrall, Ceràmica, Gravat |
Obra | |
Obres destacables Crist Jacent de la Catedral de Girona, 1958. Sant Joan i Sant Narcís a la façana de la Catedral de Girona, 1960. Sant Benet, Monestir de Montserrat, 1962. Mural de la façana de la clínica Salus Infirmorum. Banyoles, 1964. Oliba, Bisbe de Vic, Abat de Ripoll i de Cuixà. Vic, 2002. Paviment del cancell d’entrada de la façana de la Passió, i Els quatre Evangelistes, làmpades de vidres trencats, Sagrada Família. Barcelona, 2010. | |
Premis El 1984 fou nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1991 se li va concedir la Medalla d'Or de la Diputació de Girona. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2011 la medalla de la Universitat de Girona. | |
Partidari decidit de la integració de les arts en l'arquitectura i en els espais públics, les seves obres de gran format són visibles en indrets i construccions tan emblemàtics com el temple de la Sagrada Família de Barcelona, catedrals de Girona i de Vic, monestir de Montserrat,... i en places de Canillo i Ordino (Andorra), Girona, Vic, Roses, Olot...