Economia del Níger
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Níger és un estat africà sub-saharià sense sortida al mar. És considerat per diversos estàndards com l'estat més pobre del món i un perfecte exemple de quart món. L'economia del Níger es basa en l'agricultura, el pasturatge, i en exportacions a la baixa d'urani. La devaluació del 50% del franc CFA el gener del 1994 va fer augmentar les exportacions de bestiar, mongetes verdes, cebes i els productes de la petita indústria cotonera del Níger. El govern confia en l'ajuda bilateral i multilateral - que va ser suspesa seguint el cop d'estat de l'abril del 1999 - per a les despeses d'explotació i la inversió pública. Les perspectives a curt termini depenen de les negociacions amb el Banc Mundial i l'FMI.
Moneda | Franc CFA de l'Àfrica Occidental | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 8.119.732.792,5248 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 17.94 miliards (2014) | ||||||
Rànquing PIB | 147è (2014) | ||||||
Taxa del PIB | 6.9% (2014) | ||||||
PIB per càpita | (2014) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 1.018,76 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 37,7%, indústria 18,6%, serveis 43,7% | ||||||
Inflació | -0,9% (2014) | ||||||
Taxa de creixement real | 4,6 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 63% (1993) | ||||||
Força laboral | 5.800.000 (2014) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 90%, indústria 4%, serveis 6% | ||||||
Taxa d'atur | 5,1% (2012) | ||||||
Indústries principals | extracció de urani, ciment, maó, sabó, tèxtils, processament d'aliments, productes químics, escorxadors | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 2 851 milions (2014) | ||||||
Ingressos | 1 761 milions (2014) | ||||||
Despeses | 2 807 milions (2014) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
L'economia del Níger és una de les menors dels països perifèrics i està basada en el pasturatge i l'agricultura. L'explotació mineral de l'urani el converteix en el quart país més productor després del Kazakhstan, Canadà i Austràlia.[1]
El nord i l'est del Níger, constituït per l'altiplà del Djad i part del desert de Teneré, és aprofitat per comunitats nòmades per al pasturatge de bestiar boví i caprí. El sud i l'oest, amb majors precipitacions, està constituït per població sedentària dedicada a l'agricultura del mill i el sorgo, que constitueixen l'aliment bàsic de la població. El cacauet es dirigeix a l'exportació. Amb prou feines queden restes de boscos que fins a mitjan segle xx ocupaven la part sud del territori i que van ser talats per usar-se com a llenya.
L'escassa activitat agropecuària està limitada pels 660 km² de terres amb regadiu i amb el 3,9% de la superfície nacional que és apta per als cultius. A més dels cultius esmentats, el Níger produeix camote, blat de moro, arròs, plàtans i tomàquets.
El 2000 el Níger va ser reconegut com un país en vies de desenvolupament altament endeutat o HIPC.