Edgard Varèse
compositor francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Edgard Varèse (París, 22 de desembre de 1883 - Nova York, 6 de novembre de 1965) fou un compositor francès, un dels innovadors del segle xx per l'ús de música electrònica en les seves composicions.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 desembre 1883 París |
Mort | 6 novembre 1965 (81 anys) Nova York |
Dades personals | |
Religió | Ateisme |
Formació | Conservatoire de Paris Schola Cantorum de París |
Activitat | |
Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra |
Membre de | |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Moviment | Avantguardisme i música clàssica del segle XX |
Professors | Charles-Marie Widor, Albert Roussel i Vincent d'Indy |
Alumnes | Chou Wen-chung i André Jolivet |
Família | |
Cònjuge | Louise Varèse (en) (1922–1965) |
|
Va estudiar amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum de París (1903-1905) i amb Charles Widor al Conservatori de París (1905-1907). Va viatjar a Berlín, on va conèixer Strauss i Busoni. El 1913 va tornar a París, però el 1915 va emigrar a Nova York. La seva primera obra (ja que va destruir les seves obres anteriors) és Amériques per a gran orquestra (1921), amb reminiscències de Debussy i Stravinski.
El 1921, amb Carlos Salzedo i el mecenatge de Gertrude Vanderbilt Whitney, va fundar la International Composers' Guild. A més, aquesta dona també va finançar bona part de la seva obra. Va interpretar algunes de les seves obres per a conjunts petits, principalment vents i percussió, on va presentar de forma compacta les innovacions d'Amèriques: Hyperprism (1923), Octandre (1923 i amb coreografia anys més tard de Félix Blazka) i Intégrales (1925). Amb Arcana (1927) va retornar a l'orquestra i va posar fi al seu període més productiu. Durant aquest període a Nova York va donar lliçons i entre altres alumnes va tenir a Ignacio Fernández Esperón.
Va residir a París durant cinc anys, durant els quals va escriure Ionisation per a orquestra de percussió (1931). També es va interessar pels instruments electrònics i va compondre per a dos Theremins o ones Martenot a Equatorial per a baix, metalls, teclat i percussió (1934). Densitat 21.5 (1936) va ser la seva última obra completada en les dues dècades següents. Durant aquest temps va fer plans per a Espace, obra que faria ús simultani d'ones de ràdio de tot el món. Durant els anys 1950 a més de compondre donava lliçons, tenint entre els seus alumnes a Luc Ferrari.[3] Gràcies al desenvolupament de la música electrònica, va produir Déserts, per a vent, percussió i cinta (1954) i un Poème électronique (1957-1958). Els seus últims anys es va dedicar a projectes sobre la nit i la mort, com Nocturnal, obra inconclusa, per a cor i orquestra de cambra (1961).
Les seves obres han influenciat a compositors d'avantguarda com Frank Zappa i Henry Dixon Cowell.