Eleccions generals espanyoles de 1886
eleccions generals d'Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 4 abril 1886 | ||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Foren les primeres eleccions després de la mort del rei Alfons XII durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, en la que es va consagrar el sistema de torn polític de partits conservador i liberal. Fou la legislatura més llarga de la història d'Espanya (quatre anys i set mesos).[2]
Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Pel que fa als republicans, es presentaren dividits entre progressistes, possibilistes i liberals, obtenint poc més de 20 escons tots plegats.
Fou elegit president del Congrés el progressista Cristino Martos Balbi,[3] i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]