Història de Malàisia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Malàisia, un país del Sud-est Asiàtic, ha estat fortament determinada per la seva posició geogràfica estratègica que la va convertir en un punt de convergència d'influències comercials i internacionals. Per l'oest l'Índia hindú, l'Orient Mitjà islàmic i l'Europa cristiana, mentre que la Xina i el Japó pel nord-est van ser importants influències que van arribar de la mà de les rutes comercials que travessaven la regió. La història malaia es troba també entrellaçada amb la dels seus veïns, Indonèsia, Singapur, Filipines, Brunei i Tailàndia. Aquestes influències producte del comerç i de cultures exògenes van aportar una gran riquesa i diversitat a Malàisia, encara que també van ser vectors de dominació i colonialisme.[1]
La història de Malàisia està marcada per successives onades d'influència forana, seguides per la independència dels poders colonials que obté a mitjan segle xx. Les cultures hindú i budista importades des de l'Índia van dominar la història primerenca de Malàisia. Aquestes cultures van aconseguir la seva cúspide en la civilització Srivijaya de Sumatra, la influència es va estendre per tota Sumatra, Java, la península Malaia i gran part de Borneo entre els segles VII al XIV.[2]
Si bé els musulmans van passar per Malàisia ja en el segle x, no va ser fins als segles XIV i XV que l'islam s'assenta a la península Malaia. L'adopció de l'Islam cap al segle xv es reflecteix en l'augment del nombre de sultanats, el més important dels quals va ser el Sultanat de Malaca. La cultura islàmica no només va tenir una profunda influència en el poble malai, sinó que també va ser influenciada per ell.[3]