Gentrificació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La gentrificació –ennobliment[1]– és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris.
És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.
El terme (adaptació de l'anglès gentrification) fou encunyat per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington:
- Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envaïts per classes mitjanes. Cases rònegues i modestes -dues habitacions a dalt i dues a baix- han estat comprades, un cop els seus arrendaments s'han acabat, esdevenint residències elegants (...). Un cop aquest procés de 'gentrificació' comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foragitats i tot el caràcter social del barri capgirat.
Una variant no urbana ni exactament amb les mateixes característiques es dona als pobles de muntanya que sobtadament passen de l'abandó a una renaixença com a nucli de segones residències (cases restaurades).