Estació de Madrid-Chamartín

L'Estació de Madrid-Chamartín-Clara Campoamor és al districte madrileny de Chamartín a la zona nord de la ciutat. Aquesta estació centralitza totes les comunicacions ferroviàries des de Madrid cap al quadrant nord-oest de la península Ibèrica, des de Salamanca fins a Irun, a través de les tres línies principals que parteixen d'ella: la Línia Imperial o Línia General del Nord (Línia 100, Madrid-Irun), la línia Madrid-Burgos (Línia 102, ferrocarril directe de Burgos), la línia Madrid-Barcelona (Línia 200), i la nova línia d'alta velocitat Madrid-Valladolid (Línia 080). També té alguns serveis per via d'ample ibèric cap al nord-est (mitjana distància i Tren Estrella) emprant la circumval·lació ferroviària de Madrid i cap al sud (mitjana distància, Altaria i Talgo) gràcies al túnel que la uneix amb l'estació d'Atocha.

Metro de Madrid
Procedència/Destinació	<	Línia	>	Procedència/Destinació
Pinar de Chamartín	Bambú		Plaza de Castilla	Valdecarros
Estació de Tres Olivos Hospital Infanta Sofía	Begoña		Plaza de Castilla	Puerta del Sur
Rodalies Madrid
Procedència/Destinació	<	Línia	>	Procedència/Destinació
terminal			Nuevos Ministerios Torrejón de Ardoz	Guadalajara Alcalá de Henares
terminal			Nuevos Ministerios	Aranjuez
Alcobendas-San Sebastián de los Reyes Colmenar Viejo	Fuencarral			Parla
Príncipe Pío	Ramón y Cajal			Alcalá de Henares
El Escorial Cercedilla
Pitis				Villalba

Un tren de rodalies a l'estació

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Madrid-Chamartín-Clara Campoamor Chamartín
Informació general
Municipi	Madrid, districte de Chamartín
Serveis
Propers trens	17000
Operador	Renfe Operadora Metro de Madrid S.A.
Propietari	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias i Consorci Regional de Transports de Madrid
Nombre vies	23
Data obertura	1967
Línies i serveis
Regionals	R-1, R-2, R-3, R-4, R-7, R-8, R-20, R-22
Llarga Distància	Altaria, Alvia, Estrella, Talgo, Trenhotel
Alta Velocitat	, Avant
Enllaços
Intercanvis	Estació de metro de Chamartín
Altres transports
40° 28′ 20″ N, 3° 40′ 56″ O
Epònim	Chamartín
Característiques
Estat d'ús	en funcionament

Mapa Rodalies Madrid línia C-2

Llegenda 0,0 Guadalajara 11,61 Azuqueca 15,7 Meco 20,15 Alcalà d'Henares Universitat 23,36 Alcalà d'Henares 25,79 La Garena Soto del Henares 33,9 Torrejón de Ardoz riu Jarama 38,5 San Fernando bifurcació CIVIS 41,8 Coslada 45,6 Vicàlvaro 47,67 Santa Eugenia 49,09 Vallecas 51,78 El Pozo 52,89 Asamblea de Madrid-Entrevías 56,6 Atocha túnel de la risa 58,64 Recoletos 61,24 Nuevos Ministerios túnel de la risa 54,3 / 64,5 Chamartín

Mapa Rodalies Madrid línia C-3

Llegenda 0,0 Chamartín túnel de la risa 2,89 Nuevos Ministerios 6,19 Sol túnel de la risa 8,0 Atocha riu Manzanares 15,24 Villaverde Bajo 16,6 San Cristóbal de los Ángeles 18,3 San Cristóbal Industrial 20,15 El Casar 21,65 Getafe Industrial Parque Andalucíaen projecte La Teneríaen projecte 28,65 Pinto Inici 35,1 Valdemoro Parc d'Oci 41,6 Ciempozuelos San Martín de la Vega Fi Seseñafora de servei riu Jarama riu Tajo 56,66 Aranjuez

Mapa Rodalies Madrid línia C-4

Llegenda 0,0 Parla 2,2 Parla Norden projecte 8 Getafe Sector 3 10,4 Getafe Centre 11,94 Las Margaritas - Universidad 14,68 Villaverde Alto 17,48 Villaverde Bajo riu Manzanares 24,72 Atocha túnel de la risa 26,6 Sol 29,9 Nuevos Ministerios túnel de la risa 32,72 Chamartín 35,78 Fuencarral 41,02 Cantoblanco Universitat 41,33 bifurcación 43,44 Universitat Pontificia Comillas 46,04 Valdelasfuentes 48,02 Alcobendas - San Sebastián de los Reyes 43,4 El Goloso 47,96 Tres Cantos 58,79 Colmenar Viejo

Mapa Rodalies Madrid línia C-7

Llegenda 0,0 Alcalà d'Henares 2,43 La Garena Soto del Henares 10,54 Torrejón de Ardoz riu Jarama 15,14 San Fernando 18,44 Coslada Central 22,24 Vicálvaro 24,31 Santa Eugenia 25,73 Vallecas 28,42 El Pozo 29,53 Asamblea de Madrid - Entrevías 33,24 Atocha túnel de la risa 35,28 Recoletos 37,88 Nuevos Ministerios túnel de la risa 41,14 Chamartín 43,54 Ramón y Cajal Mirasierraen projecte 47,34 Pitis riu Manzanares 56,33 El Tejar 60,0 Las Rozas Majadahonda El Barrial-Centro Comercial Pozuelo 69,02 Pozuelo 70,37 Aravaca riu Manzanares 80,45 Príncipe Pío 82,57 Piràmides 84,45 Delicias 85,77 Méndez Álvaro 87,35 Atocha túnel de la risa 89,39 Recoletos 91,99 Nuevos Ministerios túnel de la risa 95,25 Chamartín

Mapa Rodalies Madrid línia C-8

Llegenda Guadalajara 11px Azuqueca Frontera Castilla-La Mancha Comunidad de Madrid Meco Alcalá de Henares Universidad Alcalá de Henares 11px La Garena Soto del Henares Torrejón de Ardoz San Fernando Industrial (en projecte) río Jarama San Fernando Coslada Vicálvaro Santa Eugenia Vallecas El Pozo Asamblea de Madrid-Entrevías Atocha-Cercanías 11px Recoletos Nuevos Ministerios Chamartín Ramón y Cajal Mirasierra-Paco de Lucía Pitis Riu Manzanares El Tejar (fora de servei) Pinar Las Matas 10px|Autobuses interurbanos Los Peñascales (fora de servei) Torrelodones Galapagar-La Navata 10px|Autobuses interurbanos Riu Guadarrama Villalba 10px|Autobuses interurbanos Riu Guadarrama Los Negrales 10px|Autobuses interurbanos Alpedrete 10px|Autobuses interurbanos Collado Mediano 10px|Autobuses interurbanos Los Molinos 10px|Autobuses interurbanos Riu Guadarrama Cercedilla 10px|Autobuses interurbanos

Mapa Rodalies Madrid línia C-10

Llegenda 0,0 Pitis Mirasierraen projecte 3,8 Ramón y Cajal 6,2 Chamartín túnel de la risa 9,46 Nuevos Ministerios 12,06 Recoletos túnel de la risa 14,1 Atocha 15,68 Méndez Álvaro 17,0 Delicias 18,88 Piràmides 21,0 Príncipe Pío riu Manzanares 28,38 Aravaca 29,73 Pozuelo El Barrial - Centre Comercial Pozuelo Majadahonda 38,75 Las Rozas 41,45 Pinar 45,3 Las Matas 51,15 Torrelodones Galapagar - la Navata riu Guadarrama 58,9 Villalba

Línia Estrella Costa Brava

Llegenda direcció Madrid-Puerta de Atocha Madrid-Chamartín Alcalà d'Henares Comunitat de Madrid Castella la Manxa Guadalajara Sigüenza Castella la Manxa Castella i Lleó Arcos de Jalón Castella i Lleó Aragó Calataiud Saragossa-Delicias Riu Ebre Riu Cinca Aragó Catalunya Lleida-Pirineus (no s'hi atura) Riu Segre Reus Riu Francolí Tarragona Sant Vicenç de Calders Barcelona Sants Mataró Arenys de Mar Calella Blanes Girona Riu Onyar Figueres Riu la Muga Portbou Túnel sota els Pirineus Regne d'Espanya República Francesa Cervera de la Marenda Direcció Cotlliure

Mapa Metro Línia 1

Llegenda Pinar de Chamartín Bambú Chamartín Plaza de Castilla Valdeacederas Tetuán Estrecho Alvarado Cuatro Caminos Ríos Rosas Iglesia Museu Chamberí Bilbao Tribunal Gran Vía Sol Tirso de Molina Antón Martín Estación del Arte Atocha Renfe Menéndez Pelayo Pacífico Puente de Vallecas Nueva Numancia Portazgo Buenos Aires Alto del Arenal Miguel Hernández Sierra de Guadalupe Villa de Vallecas Congosto La Gavia Las Suertes Valdecarros

Mapa Metro Línia 10

Llegenda Hospital Infanta Sofía Reyes Católicos Baunatal Manuel de Falla Marqués de la Valdavia La Moraleja La Granja Ronda de la Comunicación Las Tablas Montecarmelo Tres Olivos Fuencarral Begoña Chamartín Plaza de Castilla Cuzco Santiago Bernabeu Nuevos Ministerios Gregorio Marañón Alonso Martínez Tribunal Plaza de España Príncipe Pío Lago Batán Casa de Campo Colonia Jardín Aviación Española Cuatro Vientos Joaquín Vilumbrales Puerta del Sur

Història

Els orígens de l'estació de Chamartín, encara que en un emplaçament una mica més al sud que l'actual, es troben en els plans del ministre d'Obres Públiques Indalecio Prieto durant la Segona República per a connectar l'estació d'Atocha (i la resta de la xarxa ferroviària) amb el nou enllaç ferroviari directe que havia previst entre Madrid i Burgos, que escurçava el viatge pel que fa a la línia general del Nord. Encara que les primeres esplanacions van començar ja el 1933, la Guerra Civil va detenir tots els projectes ferroviaris vinculats a Chamartín i a la nova línia directa a Burgos.

No va anar fins a 1967 quan l'estació torna a tenir ús. La seva inauguració coincideix també amb la finalització dels projectes ferroviaris paralitzats des de la Guerra Civil: línia directa Madrid-Burgos, túnel ferroviari entri Atocha i Chamartín que incloïa els baixadors subterranis de Recoletos i Nuevos Ministerios i els nous enllaços ferroviaris que enllaçaven el nou complex amb la línia Madrid-Saragossa en Coslada i amb la línia Madrid-Irun en Las Rozas de Madrid. Tot aquest entramat de línies ja planejat des de la II República constituïx àdhuc avui dia la circumval·lació ferroviària pel nord de Madrid.

Progressivament la nova estació absorbiria els tràfics de l'estació del Nord (actual Príncipe Pío) fins a provocar la desaparició dels serveis de llarg recorregut en aquesta última. El ràpid augment del nombre de viatgers prompte van deixar petita l'estació provisional que consistia en un petit edifici paral·lel a la via 1, el que va obligar a plantejar un nou i definitiu edifici. Entre 1970 i 1975 es construiria l'actual estació seguint el projecte dels arquitectes Alonso, Corrals i Molezún i l'enginyer Rafael Olaquiaga, que incloïa a més les àmplies zones comercials i d'oci de les quals disposa actualment. No obstant això la gran grandària amb el qual es dissenya el complex no va coincidir amb la situació del ferrocarril a Espanya durant la dècada següent. Els anys vuitanta van suposar en la xarxa fèrria espanyola l'inici d'un procés de sanejament de la xarxa que es va traduir en el tancament de multitud de línies i en la supressió de serveis.

No obstant això Chamartín s'havia convertit en la major estació ferroviària de Madrid, i àdhuc va tenir una època d'esplendor. El tancament d'Atocha en 1986 per a adequar-la a l'arribada de la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla va convertir a Chamartín en l'única estació de Madrid, absorbint tot el trànsit ferroviari de la ciutat excepte els trens de Galícia que havien tornat a l'estació del Nord. Després de la inauguració del nou complex ferroviari de Puerta de Atocha en l'any 1992, Chamartín va quedar relegada a un segon pla, sense estar en els plans de la xarxa d'alta velocitat i amb serveis de llarg recorregut que progressivament eren traspassats a Atocha amb la inauguració de noves línies.

No obstant això, l'estació comença a cobrar importància des de 2004 al preparar-se per a acollir la primera línia d'alta velocitat que no parteix d'Atocha.

La primera actuació que li va retornar cert protagonisme va ser l'obertura de la nova línia d'alta velocitat entre Madrid i Valladolid el 23 de desembre de 2007. Amb aquesta obra es van adaptar les andanes als nous serveis i característiques de la infraestructura en ample internacional.

Durant l'estiu de 2007 es van reorganitzar les vies al sud per a desviar una part d'elles cap al nou túnel que connecta Chamartín amb l'estació de *Atocha passant per la Porta del Sol. Aquest segon túnel es va inaugurar el 9 de juliol de 2008 obrint al públic l'endemà.

Futur

Entre les actuacions que s'estan portant a terme es troben:

• La construcció d'un tercer túnel de connexió entre Atocha i Chamartín en ample internacional per a possibilitar l'enllaç les diferents línies d'alta velocitat de l'una i l'altra estació. Està licitat la redacció del projecte.
• La nova connexió de rodalia fins a la Terminal 4 de l'Aeroport de Madrid-Barajas. Està en obres.

Mentre durin les obres per a la reforma de Puerta de Atocha para construir l'estació que donarà accés al nou túnel en ample internacional, Chamartín serà capçalera dels trens que sortint de Puerta de Atocha usen les vies d'ample ibèric.

Està en projecte sense cap anunci oficial de licitació d'obres:

• La reforma de tot el complex i el seu entorn de forma íntegra subjecta al desenvolupament de l'Operació Chamartín.
• La construcció d'una nova terminal d'autobusos que absorbeixi part de les línies situades en la terminal d'Avenida de América.
• A més, en l'estació de metro s'ha deixat buit perquè una futura línia de metro passada per l'estació convertint-se així en l'intercanviador de transport més gran de Madrid.