cantant estatunidenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Eva Cassidy (Oxon Hill, Washington DC, 2 de febrer de 1963 - Bowie, Maryland, 2 de novembre de 1996) fou una cantant de jazz i soul estatunidenca.[1][2] Admiradora d'Ella Fitzgerald i Linda Ronstadt, el seu estil melòdic s'ha comparat amb el de Nancy Wilson i compta amb admiradors declarats com Roberta Flack, Shirley Horn, Sting, Mick Fleetwood I Paul McCartney.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Eva Marie Cassidy 2 febrer 1963 Washington Hospital Center (EUA) (en) |
Mort | 2 novembre 1996 (33 anys) Bowie (Maryland) |
Causa de mort | melanoma |
Residència | Oxon Hill (en) Bowie |
Formació | Bowie High School (en) Prince George's Community College (en) |
Activitat | |
Ocupació | cantant, música de jazz, guitarrista |
Activitat | 1981 - 1996 |
Gènere | Jazz i blues |
Veu | Soprano |
Instrument | Guitarra, veu i piano |
Segell discogràfic | Blix Street Records |
Família | |
Pare | Hugh Cassidy |
Lloc web | evacassidy.org |
Amb avantpassats alemanys i irlandesos, des de molt petita ja va mostrar interès en la pintura i la música. El seu pare i el seu germà eren músics aficionats, i Eva va tenir com a primeres influències el folk de Bob Dylan, Pete Seeger i Buffy Sainte-Marie. Amb nou anys va aprendre a tocar la guitarra i va començar a fer interpretacions per a amics i familiars, tot i que sense cap interès per a dedicar-s'hi professionalment. Durant l'institut va ser vocalista d'una banda local de Washington DC, Stonehenge, i després va formar part d'Easy Street, amb qui va actuar a locals de la zona. També va col·laborar amb Wild World, The Honeybees i la banda de techno-pop Method Actor la primera meitat dels 80.
El 1986 Cassidy va conèixer Chris Bionda, enginyer de so que, en veure els seus dots musicals, va animar-la a gravar les seves cançons en un estudi, i es va convertir en el seu principal valedor. El 1990 Biondo, que també era baixista, va formar amb Cassidy una banda estable conjuntament amb altres membres i van actuar a clubs de Washington DC, arribant a assolir una certa popularitat local. Dos anys més tard Biondo va aconseguir fer arribar a Chuck Brown, músic d'anomenada a l'escena del funk i del soul amb base a la ciutat, una gravació amb la veu d'Eva. Brown va quedar impressionat i la va comparar amb Ella Fitzgerald. El mateix any Chuck Brown i Eva Cassidy van gravar un disc, The other side, que incloïa versions de temes clàssics com "Fever"i d'artistes com Billie Holiday, a més de la interpretació d'"Over the rainbow". Liason Records va editar el treball, que va tenir una bona acollida local que va fer que Cassidy rebés ofertes de discogràfiques per a cantar com a solista. Les va rebutjar perquè li demanaven que adaptés el seu estil personal a un estil més pop, i va continuar tocant amb la seva banda als locals de Washington DC durant els anys següents, i vivint a una granja als afores de la ciutat.
El gener de 1996 va sortir a la venda Live at Blues Alley,un àlbum en directe amb les millors cançons que Cassidy solia interpretar a les seves actuacions. The Washington Post va publicar d'ella que "podia cantar qualsevol cançó i aconseguir que fos l'única música que importés". Malgrat tot, Cassidy no estava satisfeta amb la veu que tenia el dia de la gravació. Tot seguit, Eva, Biondo i la resta de la banda van gravar noves versions per editar un disc d'estudi. El juny del mateix any, durant la promoció de Live at Blues Alley, Eva va començar a sentir dolor al maluc. Dies després va ser diagnosticada de melanoma en fase avançada. Tot i l'agressiu tractament de quimioteràpia, va morir el 2 de novembre amb 33 anys. La seva darrera actuació va ser el setembre per a un grup d'amics a qui els va cantar "What a wonderful world", de Louis Armstrong
A començaments de l'any següent es va publicar Eva by heart i Cassidy va ser reconeguda per l'Associació de Música de Washington. Tot i la popularitat que tenia a Washington DC, gairebé no era coneguda a la resta del món. El 1998 Blix Street va recopilar temes dels tres discos publicats per Eva i va editar l'àlbum Songbird, que es va mantenir en un segon pla fins que el 2000 Terry Wogan, per a BBC ràdio, va començar a difondre'l per recomanació del seu productor, tot i no conèixer gairebé res sobre la figura de Cassidy. Immediatament es van disparar les peticions dels oients per escoltar la veu de l'Eva. L'àlbum va pujar fins al número 1 de les llistes britàniques, es van vendre més d'un milió de còpies i va assolir un disc d'or als Estats Units, a més de recollir grans èxits a molts d'altres països.Sting va afirmar en una entrevista que no va poder aguantar-se les llàgrimes a l'escoltar per primer cop la versió que Eva va gravar del seu tema Fields of gold, inclòs a l'àlbum. Cassidy no va gravar mai composicions pròpies, o sigui que tot el material publicat consisteix en versions d'altres autors.
Des de llavors s'han publicat quatre recopilacions més: Time after time (2000), Imagine (2002), American tune (2003) i Wonderful world (2004), i totes han arribat al número 1 del Regne Unit i han sumat vendes pel damunt de les quatre milions de còpies, el que l'ha convertida en una de les artistes amb una carrera pòstuma més important.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.