From Wikipedia, the free encyclopedia
Fausto Cercignani (Cagliari, 21 març de 1941) és un filòleg, crític literari, poeta i assagista italià.
(2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 març 1941 (83 anys) Càller (Itàlia) |
Formació | Universitat de Milà |
Activitat | |
Lloc de treball | Pisa Bèrgam Milà |
Ocupació | poeta, professor d'universitat, escriptor, assagista, crític literari |
Ocupador | Universitat de Milà Universitat de Pisa Universitat de Bèrgam |
Família | |
Germans | Carlo Cercignani |
De pares toscans, Cercignani va estudià a la universitat de Milà, on es va doctorar en Llengua i Literatura estrangeres amb una dissertació sobre la llengua anglesa durant l'època de William Shakespeare. La seva carrera com a professor universitari es va caracteritzar, de bon principi, pels seus interessos filològics en els dominis de la llengua anglesa i la germanística. El 1983, després d'haver exercit a les universitats de Bèrgam (1971-1974), Parma (1974-1975) i Pisa (1975-1983),[1] va tornar a Milà per continuar desenvolupant la seva feina a la Università degli Studi, on va intensificar la seva recerca en el camp de la literatura alemanya.
Els interessos filològics de Cercignani s'enfoquen sobretot en la història de la llengua anglesa, i especialment a l'època elisabetiana. Els seus assajos sobre la pronunciació de l'anglès al temps de Shakespeare (publicats a «Studia Neophilologica», «English Studies» i altres revistes científiques) avancen el que esdevindria la seva monografia Shakespeare's Works and Elizabethan Pronunciation, Oxford, University Press (Clarendon Press, 1981), considerada «la millor obra actualment disponible» sobre el tema.[2]
En tant que «autoritat» sobre la pronunciació elisabetiana,[3] Cercignani és sovint citat pel que fa a jocs de paraules, rimes i variants gràfiques en les edicions més recents de les obres de Shakespeare,[4] en la majoria d'obres de consulta sobre Shakespeare,[5] i en la majoria de publicacions que tracten de qüestions lingüístiques i literàries en clau històrica.[6]
Els interessos filològics de Cercignani s'orienten també cap a la història de la fonologia en les llengües germàniques. Cercignani ha publicat articles sobre el protogermànic, el gòtic, l'anglès i l'alemany en revistes especialitzades com «Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung», «Indogermanische Forschungen», «Journal of English and Germanic Philology», «Language», «Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur» o «The Journal of Indo-European Studies».
La seva monografia The Consonants of German: Synchrony and Diachrony (Milà, 1979) «ens ofereix una contribució original a la fonologia alemanya així com una excel·lent representació de l'estat de l'art».[7]
Els interessos literaris de Cercignani s'orienten de bon principi a la poesia de Karl Krolow, amb assajos publicats a «Germanisch-Romanische Monatsschrift», «Literaturwissenschaftliches Jahrbuch» i altres revistes especialitzades (1984–1986). El seu estudi sobre les primeres novel·les de Christa Wolf (Existenz und Heldentum bei Christa Wolf. «Der geteilte Himmel» und «Kassandra», Würzburg, Königshausen & Neumann, 1988) i els assajos subsegüents de les seves obres posteriors han contribuït a mostrar la vertadera essència de l'obra de l'escriptora alemanya, independent dels seus alts i baixos tant polítics com personals.[8]
Cercignani ha estudiat l'obra d'un gran nombre d'autors en llengua alemanya, com ara: Jens Peter Jacobsen, Georg Trakl, Georg Büchner, Arthur Schnitzler, Wolfgang Goethe, Gotthold Ephraim Lessing, Wilhelm Heinrich Wackenroder, Hugo von Hofmannsthal, Rainer Maria Rilke, Alban Berg, E.T.A. Hoffmann, Robert Musil, Novalis, Joseph Roth, Richard Beer-Hofmann, Karl Kraus, Franz Kafka, Thomas Mann, August Stramm, Gerhart Hauptmann, Reinhard Jirgl, Friedrich Schiller…
Des de 1992 ha dirigit, en col·laboració amb el Fòrum Austríac de Cultura de Milà, la publicació periòdica internacional Studia austriaca (ISSN 1593-2508), l'única publicació italiana dedicada totalment a la cultura i la literatura austríaca. Des de 1994 ha dirigit també Studia theodisca (ISSN 1593-2478), publicació periòdica d'assajos internacionals sobre literatura en països de parla alemanya.
La producció poètica de Cercignani ha estat recollida en set llibrets i inclou també poemes publicats a «Almanacco dello Specchio», «Anterem» i d'altres revistes. El crític italià Giorgio Bárberi Squarotti, professor de la universitat de Torí, parla de «poesia orfística», però «dura i brillant com l'acer».[9] El crític italià Carlo Alessandro Landini opina que les composicions de Cercignani «copsen el màxim de concentració gràcies a una acceleració del pensament o del sentiment que reconstrueix la fisicalitat mitjançant l'abstracció».[10]
Cercignani ha practicat també l'autotraducció dels seus textos poètics.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.