Timeu (diàleg)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC. L'obra especula sobre la natura del món físic i dels éssers humans. És seguit pel diàleg Críties.
Dades ràpides (grc) Τίμαιος, Tipus ...
(grc) Τίμαιος | |
---|---|
Tipus | obra escrita i diàlegs de Plató |
Fitxa | |
Autor | Plató |
Llengua | grec antic |
Publicació | 360 aC |
Dades i xifres | |
Gènere | diàleg socràtic |
Personatges | |
Sèrie | |
diàlegs de Plató |
Tanca
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Aquesta caixa: |