Felip Bertran i Güell
industrial i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Felip Bertran i Güell (Barcelona, 25 de setembre de 1901 - Barcelona, 25 d'agost de 1965) va ser un polític i industrial català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 setembre 1901 Barcelona |
Mort | 25 agost 1965 (63 anys) Barcelona |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | funcionari, industrial, polític |
Família | |
Pare | Josep Bertran i Musitu |
Premis |
Era fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell López. Va col·laborar com a articulista a La Vanguardia. Va exercir el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya en el govern de Fèlix Escalas durant el Bienni Negre. Després del cop d'estat de juliol de 1936, va fugir de la zona republicana i va adherir-se al bàndol nacional, incorporant-se a l'Arma d'Enginyers d'Est. Durant la postguerra es va erigir com un representant destacat del gènere parahistoriogràfic de l'Espanya franquista.[1]
Va ser president de la cimentera Asland i de l'empresa de transports Maquitrans.[2]
Fou pare de Josep Felip Bertran de Caralt.[3]