El 1917 feu el servei militar a Figueres, s'hi casà i hi romangué fins al 1924, i es relacionà amb mossèn Isidre Lleys, amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística, amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i amb el pianista Enric Costa; formà part de diverses agrupacions cambrístiques i musicals i exercí la tasca docent. Després es traslladà a Girona, on restà fins a la mort.
El 1925 ocupa interinament la plaça d'organista de la catedral de Girona fins al 1954, en què passà a ser-ne titular. Des de 1930 col·laborà a Diari de Girona, L'Autonomista, El Piano, Scherzando, Los Sitios i d'altres publicacions gironines, i el 1936 inicià l'Escola Municipal de Música, més tard transformada en el Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, que fundà i dirigí des de 1942 fins que es va jubilar el 1965. Dirigí el Cor Provincial Femení i fundà i dirigí un grup coral de veus masculines.
Com a compositor conreà tant el repertori vocal de la música litúrgica, religiosa i civil –cal destacar les harmonitzacions de nadales catalanes– com l'instrumental per a orgue, piano, cambra i orquestra, així com el gènere sardanístic. El 1956 musicà la Cançó dels Pelegrins de Tossa de Mar, sobre text de Manuel Vilà i Dalmau[1] . Com a intèrpret destacà tocant el piano en diverses formacions cambrístiques i com a pianista acompanyant al cinema.
Civil rebé diversos premis i distincions, entre les quals la Medalla de Plata de Educación i Descanso (1965), la Cruz Caballero de Cisneros (1971) i el nomenament com a membre honorari de l'Associació Catalana de Compositors. Des de 1988 i també com a reconeixement, s'instituí el Concurs Anual de Composició Francesc Civil (premi Ciutat de Girona).
Pel que fa a l'aspecte musicològic, centrà el seu treball en la recuperació de dades i documentació sobre el compositors de les comarques gironines, que donà a conèixer en diverses publicacions tant d'àmbit musicològic com d'àmbit divulgatiu, edicions d'obres de diversos compositors i articles en diverses revistes.
Música instrumental
Piano
Pomell de cançons catalanes
Tema, variacions i final
Impressions – choral et huit variations
Peralada – un castell a l'empordà, suite
El parc
El castell, el castellar i la castellana
Oració a la verge carmelitana
Nimfes en el jardí)
Toccata
Col·lecció de ballets (o danses) populars catalanes
la patum de Solsona
ball de Castellterçol
morisca
ball de Sant Isidre
ball de Cerdanya
l'espunyolet)
La giralda
Mi jotica
Marie-Elvire – romança sense paraules
Nocturne en sol bemoll
Retorn
Rapsòdia catalana
Wilder - escrit en col·laboració amb Josep Viader i Moliner, només es fan constar els números escrits per F.Civil
La capilla de música de la catedral de Gerona (siglo XVIII)
Anales del Instituto de estudios Gerundenses, Girona (1968-1969)
Compositores i organistas gerundenses en el sigle XVII (1971-1973)
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, Girona (1971-1973)
Música per a piano de Francesc Civil (FICTA FD00005). Miquel Villalba intepreta la integral per a piano sol de Francesc Civil en un doble CD amb més de dues hores de música que inclou un bonus track amb Rapsòdia Catalana interpretada al piano Chassaigne Frères (Barcelona, 1915) que va pertànyer a Frederic Mompou conservat al Museu de la Música de Barcelona.
Sardanes de Francesc Civil Castellví (dins Fonoteca de Cobla - Compositors Gironins vol.IV). Cobla Ciutat de Girona (Jesús Ventura, dir) amb la col·laboració del Duo Ficta i Miquel Villalba amb tres sardanes per a piano sol i piano a quatre mans.Girona 2017
El nostre Nadal. Escolania de Montserrat i Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida sota la direcció de Joaquim Piqué. TVCDisc, Barcelona 2006
Salvi Gascons i Bassas: "Tossa i el seu Pelegrí". Ed. Selecta, Barcelona, 1982
Tom IX, pag. 150 d'Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear//Jordi Rifé i Santaló. Edicions 62
Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil//Lluís Brugués i Agusti | Albina Varés i de Batlle. Diputació de Girona ISBN 978-84-15808-40-4