Francisco de Cárdenas y Espejo
diplomàtic espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco de Cárdenas y Espejo (Sevilla, 4 de febrer de 1817 – Madrid, 3 de juliol de 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII.[2]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Retrat de Francisco de Cárdenas publicat a La Ilustración Española y Americana el 15 de gener de 1875 | |
Nom original | (es) Francisco de Cárdenas Espejo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 febrer 1817 Sevilla (Espanya) |
Mort | 3 juliol 1898 (81 anys) Madrid |
Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
Ministre d'Ultramar | |
31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875[1] | |
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
1876 – 1881 | |
Ambaixador d'Espanya a França | |
1885 – 1890 | |
Governador del Banc d'Espanya | |
gener de 1884 – febrer de 1885 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Sevilla |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid Sevilla |
Ocupació | polític, professor d'universitat, diplomàtic, periodista, advocat, escriptor |
Ocupador | Universitat de Sevilla |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | |
Premis | |
Tanca