4 de febrer
De Viquipèdia
| << | Febrer 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 330 dies per finalitzar l'any i 331 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1890 - Barcelona: S'estrena al Teatre Romea Rei i monjo, tragèdia en tres actes i en vers, d'Àngel Guimerà.
- 1939 - Girona: les tropes franquistes ocupen la ciutat (Guerra Civil espanyola).
- Resta del món
- 1859 - muntanya del Sinaí (Egipte): Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Codex Sinaiticus.
- 1865 - Quimper: Primer exemplar de la revista bretona Feiz ha Breiz.
- 1912 - París: L'inventor del paracaigudes, Franz Reichelt, mor en saltar des de la Torre Eiffel per provar l'invent.
- 1945 - Ialta (Unió Soviètica): comença la cimera dels líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial, Roosevelt, Stalin i Churchill. En la reunió s'acorda, entre altres pactes, dividir Alemanya en quatre zones, una per a cadascuna de les 3 potències participants en la conferència, més França. Berlín, tot i haver estat inclosa dins la zona soviètica, també es divideix en 4 sectors.
- 1948 - Sri Lanka: el país assoleix la independència del Regne Unit.[1]
- 1998 - l'Afganistan: un terratrèmol de 6,1 en l'escala de Richter provoca més de 5.000 morts al nord-est del país.
- 2004 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Va ser fundat Facebook.[2]
- 2006 - Damasc (Síria): uns manifestants hi incendien les ambaixades danesa i noruega per la publicació en diversos diaris europeus d'unes caricatures de Mahoma; serà el primer fet violent en els països musulmans d'una sèrie desfermada per aquest fet.
Naixements
- Països Catalans
- 1858, Tortosa, Baix Ebre: Francesc Gimeno i Arasa, pintor i dibuixant català.
- 1892,
- el Vendrell, Baix Penedès: Andreu Nin, polític i escriptor català.
- Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (m. 1976).[3]
- 1914, Dosrius, Maresme: Esteve Albert i Corp, poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural català.
- 1942, Alcoi: Ovidi Montllor, actor i cantant de la Nova Cançó valencià.[4]
- 1950, València: Amparo Amorós Moltó, poeta, assagista i crítica literària valenciana.[5]
- 1955, Masquefa: Carme Junyent Figueras, lingüista.
- 1994, Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Alèxia Putellas i Segura, futbolista catalana que juga de davantera o centrecampista.
- Resta del món
- 1749, Saragossa, Aragó: Josefa Amar y Borbón, pedagoga i escriptora espanyola, pionera del feminisme.
- 1799, Porto, Portugal: Almeida Garrett, nascut João Baptista da Silva Leitão de Almeida, escriptor portuguès del romanticisme.
- 1820, Viena: Božena Němcová, una de les més importants novel·listes txeques del realisme txec (m. 1862).
- 1863, Ingolstadt, Baviera: Pauline de Ahna, soprano lírica alemanya. Va casar-se amb Richard Strauss (m. 1950).[6]
- 1868, Londres: Constance Markievicz, política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista (m. 1927).[7]
- 1913, Tuskegee, Alabama, EUA: Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera del moviment d'equiparació de drets civils entre blancs i negres (1955-1968).
- 1917, Fuentidueña de Tajo, Madrid: Elena Soriano, escriptora espanyola, fundadora i directora de la revista El Urogallo (m. 1996).[8]
- 1918, Londres: Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa (m. 1995).[9]
- 1921:
- Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista.[1]
- Bakú, Azerbaidjan: Lotfi Asker Zadeh fou un matemàtic i informàtic.
- 1931, La Rioja, Argentina: María Estela Martínez de Perón, política argentina, exercí de Presidenta de l'Argentina entre 1974 i 1976.
- 1935, Granada, Andalusia: Antonina Rodrigo García, escriptora andalusa resident a Barcelona des de 1970.
- 1940, Ciutat de Nova York, EAU: George Andrew Romero fou un director de cinema i guionista estatunidenc.
- 1943 - Plungė, Lituània: Wanda Rutkiewicz, considerada una de les alpinistes més grans de la història (m. 1992).[10]
- 1944, Eberswalde, Alemanya: Candida Höfer, una de les figures més representatives de la fotografia alemanya.
- 1947, Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.
- 1948, Màlaga: Pepa Flores, més coneguda com a Marisol, actriu de cinema i cantant espanyola retirada des de 1985.[11]
- 1952, Gore, Nova Zelanda: Jenny Shipley, política neozelandesa; primera dona a exercir de primera ministra a Nova Zelanda.[12]
- 1966, Sevilla: María Jesús Montero Cuadrado, política espanyola, ha estat ministra del Govern d'Espanya.
- 1971, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Eric Garcetti, alcalde de Los Angeles, CA.
- 1975 - Sydney, Nova Gal·les del Sud: Natalie Imbruglia, cantant i actriu australiana.[13]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1935 - Cartagena, Regió de Múrcia: Víctor Beltri i Roqueta, arquitecte català (m. 1935).
- 1913 - Tànger, el Marroc: Josep Tapiró i Baró, pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.
- 1940 - Barcelona: Àurea Rosa Clavé i Bosch, professora i compositora catalana (n. 1856).[14]
- 1953 - Vilanova i la Geltrú: Eulàlia Rosell i Capdevila, destacada activista cultural i esperantista catalana (n.1879).[15]
- 1985 - Barcelona: Francesca Cecília Gubert i Rafanell, distingida cantant soprano barcelonina del teatre líric (n. 1906).
- 1996 - Arenys de Mar, Maresme: Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català (n. 1919).
- 2000 - Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (82 anys).
- 2015 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Francesc Garriga i Barata, poeta i pedagog català (n. 1932).[16]
- 2018 - Barcelona: Anna Calvera Sagué, dissenyadora gràfica i historiadora del disseny (n. 1954).[17]
- Resta del món
- 211 - Eboracum, Britània: Septimi Sever, emperador romà (n. 146).
- 1505 - Bourges, França: Santa Joana de Valois, princesa de França i duquessa de Berry (n. 1464).[18]
- 1820 - Praga: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
- 1893 - Vigo, Galícia: Concepción Arenal, escriptora gallega (n. 1820).
- 1894 - París (França): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon.
- 1925 - París: Marie Jaëll, compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa (n.1846).
- 1928 - Haarlem (Països Baïxos): Hendrik Lorentz, físic i matemàtic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1902 (n. 1853).[19]
- 1931 - Cartago: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que feu un treball extens sobre els pobles indis de la Baixa Califòrnia.
- 1934 - Torí: Virginia Ferni Germano, soprano italiana (n. 1849).[20]
- 1949 - Charlottesville, Virgínia (EUA): William Henry Hunt, governador de Puerto Rico (n. 1857).[21]
- 1983 - Downey, Califòrnia (EUA): Karen Carpenter, cantant i bateria estatunidenca, coneguda pel duo The Carpenters (n. 1950).
- 1987 - Palm Springs, Califòrnia, EUA: Liberace, cantant Estatunidenc (Mr. Showmanship) (n. 1919).
- 1995 - Locarno (Suïssa): Patricia Highsmith, escriptora nord-americana de novel·la negra (n. 1921).[22]
- 2001 - París, França: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec (n. 1922).[23]
- 2004 - Haifa, Israelː Valentina Borok, matemàtica ucraïnesa soviètica (m. 2004).[24]
- 2006 - Washington, DC (EUA): Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (n. 1921).[1]
- 2019 - Finlàndia: Matti Nykänen, saltador amb esquís finlandès, medallista als Jocs Olímpics d'hivern de 1984 i 1988.
Festes i commemoracions
- Festa de la independència a Sri Lanka
- Onomàstica: sants Isidor de Pelúsion, anacoreta (s. IV); Andreu Corsini, bisbe; Gilbert de Sempringham, monjo i fundador dels gilbertins; Joan de Brito; santa Joana de Valois, princesa francesa fundadora de l'orde de les Anunciates; Josep de Leonessa, prevere caputxí; Fileas de Thmuis, bisbe i màrtir; beats Raban Maur; venerable Jaume Clotet i Fabrés, cofundador dels Claretians.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Happy Birthday, Facebook» (en anglès). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 417. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Amparo Amorós». Edicions La Palma. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «De Ahna(-Strauss), Pauline». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Constança Markievicz». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Cepedello Moreno, Mª Paz. «Elena Soriano (1917-1996)». Escritoras y pensadoras europeas. Arxivat de l'original el 17 de noviembre de 2010. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ Casas, Quim «Ida Lupino, una cineasta pionera en el Hollywood clásico». El Periódico de Catalunya, 05-02-2018.
- ↑ Bonington, Chris. Heroic Climbs: A Celebration of World Mountaineering (en anglès). Chris Bonington, 1996, p. 202. ISBN 0898864968.
- ↑ de Vega, Luís ««A Marisol le cuesta revolver las cosas del pasado», dice su fotógrafo». ABC, 21-05-2015.
- ↑ «Jenny Shipley. Biografia». New Zealand History. Ministry for Culture and Heritage. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Natalie Imbruglia / Come To Life
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Aurea Rosa Clavé | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la Historia. RAH. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Germanes Rosell, Teresa i Eulalia Rosell i Capdevila». Patrimoni de VNG, 23-11-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Francesc Garriga i Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Adéu a Anna Calvera», 05-02-2018. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ «St. Joan of Valois». AmericanCatholic.org. Arxivat de l'original el 20 gener 2012.
- ↑ «Hendrick Lorentz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 239. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Jitomirskaya, Svetlana. «Valentina Mikhailovna Borok - Biography» (en anglès). Escola de Matemàtiques i Estadística. Universitat de St Andrews, Escòcia, juny 2004. [Consulta: 30 maig 2021].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de febrer. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de febrer |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
