Globus terraqüi
model de la Terra tridimensional i a escala / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un globus terraqüi o bola del món[lower-alpha 1] és un model de la Terra tridimensional i a escala. És l'única representació geogràfica que no pateix distorsió. Tot i que la Terra acostuma a ser el planeta representat, hi ha models del Sol, la Lluna i altres planetes, incloent-ne de ficticis.
Els globus terraqüis solen recolzar-se sobre un suport en angle, que a més de fer-los més fàcils d'utilitzar, representa l'angle d'inclinació del planeta en relació al seu moviment de translació. Això permet visualitzar fàcilment com canvien els dies i les estacions.
El primer globus terraqüi, anomenat «Globus Terraqüi de Nürnberg», va ser fabricat durant els anys 1490 i 1492 pel cartògraf alemany Martin Behaim.[1]
A vegades, els globus terraqüis tenen relleu, mostrant la topografia. Se sol utilitzar una escala exagerada pel relleu, de manera que resulti visible.[2]
La majoria dels globus terraqüis moderns inclouen també paral·lels i meridians, de manera que es pot localitzar una ubicació a la superfície del planeta a partir de les seves coordenades.
L'esfericitat de la Terra va ser establerta per l'astronomia hel·lenística al segle iii aC i els primers globus terraqüis van aparèixer en aquesta època. L'exemple més antic conegut és el que va construir Crates de Mal·los a Cilícia a mitjan segle ii aC.[3]
No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins avui en dia. Sí que es conserva un globus celeste, que forma part d'una escultura hel·lenística denominada Atles Farnese, una còpia romana del segle ii, avui al Museu de Nàpols.[4][5]
Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del Vell Món, i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per cartògrafs musulmans de l'Edat d'Or de l'islam van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el segle ix per al califa abbàssida al-Mamun.[6][7][8][9][10] (Hi ha dubtes sobre l'existència real d’aquest globus terraqüi).[11] Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa Jamal ad-Din va presentar a Pequín en 1267.[12][13][14]
Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus | ||||||
L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià. El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d’una nau amb els instruments de l’època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d’un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts.
|
El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de Nuremberg el 1492.[17][18][4] El primer que va representar les terres emergides del Nou Món va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera la seva Universalis Cosmographia.[19][20] Un altre globus terraqüi renaixentista, el Globus Hunt-Lenox (ca. 1507),[21] inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'Istanbul, Taqí-d-Din va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.[22]
Al començament del segle xx, la localitat australiana avui desapareguda de Birdum (Territori del Nord) es va especialitzar en la producció de globus terraqüis que es van exportar a tot el món.[23]