Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc 1973
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'edició de 1973 del Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc fou la 12a d'aquesta prova. Organitzat per la Penya Motorista 10 x Hora, el Gran Premi era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el cap de setmana del 7 i 8 d'abril al Circuit del Vallès, en terrenys de l'antiga Mancomunitat Sabadell-Terrassa (actualment dins el terme municipal de Terrassa). Hi participaren 55 pilots de 18 països diferents (quatre dels quals catalans) i hi assistiren 40.000 espectadors.[1][2]
Tipus | Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc |
---|---|
Organitzador | Penya Motorista 10 x Hora |
Nombre de participants | 55 |
Localització i Dates | |
Localització | Circuit del Vallès (Mancomunitat de Sabadell i Terrassa) 41° 33′ 17″ N, 2° 02′ 59″ E |
Estat | Espanya |
Interval de temps | 7 abril 1973 – 8 abril 1973 |
Freqüència | anual |
Número d'edició | 12 (1973) |
Competició | |
Primer lloc | Hans Maisch↔Maico. 5 punts. |
Dades estadístiques | |
Assistència | 40.000 |
Aquella edició ha passat a la història del motocròs pel debut espectacular de Jim Pomeroy al manillar d'una Bultaco Pursang MK6.[3][4] A només 20 anys i essent un autèntic desconegut a Europa, el nord-americà guanyà la primera mànega del seu primer Gran Premi amb gran autoritat i acabà segon absolut de la prova, empatat amb el guanyador Hans Maisch (però a 7 segons de diferència).[5] Pomeroy aconseguí aquell dia diverses fites: era el pilot més jove a guanyar una mànega d'un Gran Premi de motocròs,[6][7] el primer nord-americà a aconseguir-ho[8] i el primer pilot a guanyar en un Gran Premi el dia del seu debut.[9] Pomeroy era també el primer a guanyar una mànega amb moto catalana[10] i, atès que sortí del Vallès amb més punts que Maisch, el primer nord-americà a liderar el Campionat del Món de motocròs.[8][11]