La Guerra Címbria (113 aC-101 aC[1]) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament. A més, aquesta guerra va posar en una seria amenaça a Itàlia, com a província romana, i a la pròpia Roma, cosa que no passava des de la Segona Guerra Púnica.
Dades ràpides Tipus, Data ...
Guerra Címbria Mapa que mostra el recorregut dels cimbres per Europa i les batalles guanyades i perdudes amb Roma |
Tipus | guerra |
---|
Data | 113-101 aC |
---|
Lloc | Centre, sur i oest d'Europa, Nòric i la Gàl·lia. |
---|
Resultat | Victòria Romana |
---|
|
|
|
|
|
Variada van des d'uns 40.000 a més de 80.000 homes |
S'estimen al voltant d'uns 300.000 homes màxim |
|
|
150.000 - 180.000 |
300.000 Les dues tribus pràcticament aniquilades |
|
Tanca
Aquest enfrontament va tenir una repercussió enorme en la política interna de Roma i de l'organització del seu exèrcit. La guerra va afavorir en gran manera la carrera política de Gai Mari, els consolats i conflictes polítics van canviar diverses institucions polítiques romans i costums de l'època. L'amenaça dels cimbres, juntament amb la guerra de Jugurta contra el rei Jugurta), van inspirar les reformes de Mari de les legions, que tindrien un efecte molt significatiu en la resta de la història de la república.
Finalment Roma va guanyar la prolongada i sagnant guerra -caldria remuntar-se a la segona guerra púnica per trobar unes pèrdues equiparables- amb les victòries d'Aquae Sextiae i Campi Raudii, resultant completament aniquilades les dues tribus protogermániques.