Götterdämmerung
quarta òpera de la tetralogia de Richard Wagner / From Wikipedia, the free encyclopedia
Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner. Va ser estrenada al Festspielhaus de Bayreuth, a Baviera, el 17 d'agost de 1876, com a part de la primera representació completa de L'Anell.
Brunilda és visitada per la seua germana valquíria Waltraute. Per Arthur Rackham (1912) | |
Títol original | Götterdämmerung |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Richard Wagner |
Llibretista | Richard Wagner |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Basat en | Saga de Volsunga () |
Creació | 1874 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | drama musical |
Parts | un pròleg i tres actes |
Catalogació | WWV 86D |
Part de | L'anell dels Nibelungs |
Lloc de la narració | Germània i Rin |
Personatges | S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
Estrena | |
Estrena | 17 d'agost de 1876 |
Escenari | Festspielhaus de Bayreuth, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 16 de novembre de 1901 (estrena a Espanya) |
El títol és una traducció a l'alemany de l'expressió Ragnarök, que en nòrdic antic i en el context de la mitologia germànica es referia a la profetitzada guerra entre els déus que conduiria a la fi del món. Tanmateix, com en la resta de l'Anell, la narració de l'apocalipsi que fa Wagner, difereix significativament de les antigues fonts nòrdiques; és un episodi que no apareix a les fonts principals del cicle, com ara la Saga dels volsungs o el Cant dels Nibelungs o la Cançó dels Nibelungs (Das Nibelungenlied en alemany).
El crepuscle dels déus representa la lluita entre déus, herois i criatures mitològiques per aconseguir un anell màgic que atorga la dominació del món. Aquesta òpera clou un cicle sobre la destrucció.[1]