Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
From Wikipedia, the free encyclopedia
D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política d'hel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Aquesta política toponímica era una manifestació més de la política d'hel·lenització de l'estat fruit del nacionalisme grec, que perseguia la creació d'un estat culturalment grec a tots els nivells. Aquest procés de reanomenament de la toponímia començà tan bon punt es creà l'estat grec el 1832, i continuà durant tot el segle xix i fins al darrer terç del segle xx per mitjà de decrets, lleis punitives, canvis en el cens i en els mateixos mapes del servei geogràfic.[1]
Els topònims damnificats eren principalment albanesos, eslaus, turcs i valacs, i, en menor mesura, llatins i fins i tot grecs. Els nous topònims imposats foren, principalment, els topònims de la Grècia Clàssica que corresponien a la zona, però també topònims genèrics del grec modern. Les zones més afectades foren les de Tràcia, Macedònia, l'Epir i a les regions de la Grècia Central i el Peloponnès amb presència abundant de pobladors albanites.[1]
Altres estats també han dut a terme polítiques semblants, tot i que menys ambicioses, com Romania,[lower-alpha 1] Espanya[lower-alpha 2] i Itàlia.[lower-alpha 3]