Himenòpters
ordre d'insectes / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, 'membrana', i pteron, 'ala') formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura membranosa de les seves ales. Hi ha descrites 153.088 espècies d'himenòpters actuals i 2.429 d'extintes.[1][2][3] Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions d'individus.
Hymenoptera | |
---|---|
Obrera d' Apis mellifera | |
Enregistrament | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Superordre | Endopterygota |
Ordre | Hymenoptera Linnaeus, 1758 |
Subordres | |
Les femelles solen tenir un ovipositor especial per inserir ous en hostes o llocs que d'una altra manera són inaccessibles. Aquest ovipositor sovint es modifica en un agulló. Les cries es desenvolupen a través de l'holometabolisme (metamorfosi completa), és a dir, tenen una etapa larvària semblant a un cuc i una etapa inactiva abans de madurar.